Blogging is no longer what it was

Gone, in other words, is any sense that blogging as a technology is revolutionary, subversive or otherwise exalted, and this upsets some of its pioneers. Confirmed, however, is the idea that blogging is useful and versatile. In essence, it is a straightforward content-management system that posts updates in reverse-chronological order and allows comments and other social interactions. Viewed as such, blogging may “die” in much the same way that personal-digital assistants (PDAs) have died. A decade ago, PDAs were the preserve of digerati who liked using electronic address books and calendars. Now they are gone, but they are also ubiquitous, as features of almost every mobile phone.

Blogging is no longer what it was, because it has entered the mainstream. The Economist.

Ens agrada

Fa com un mes que no actualitzo (damn!), m'han passat 1342 coses, en 2 mesos viuré a Nova York i en uns 9 a Francesc Macià. Estic feliç, feliç, feliç... una mica matxacada de tants antibiòtics en els últims 3 mesos però és el més dolent que m'ha passat. Cool.

I ara a seguir aprenent a gestionar la felicitat i a no sentir tristesa de passar pàgina... i a continuar amb els papers del visat pels EEUU (que si ni a l'ambaixada de Madrid et deixen entrar unes claus o el mòbil imagineu com serà reunir tota la documentació que em demanen per un visat de negocis... aquest americans hiperparanoics...).

Holes de nou! :-)

Les meves paraules

Aquest blog, en keywords.

Les últimes 4 setmanes

* He esmorzat príncipes i schokobons a les 6 sota la torre Foster.
* He caigut amb la bici i m'he quedat amb el vestit per barret.
* He ensenyat com fer sushi i m'he l'he menjat a l'aire lliure.
* He comprat bitllets per Amsterdam.
* He cuinat macarrons de xocolata amb mascarpone i gorgonzola.
* He recuperat la meva passió pels plàtans, que dónen molta energia.
* He menjat pintxos morunos, fondue de xocolata amb llet condensada i mohito de vodka tot d'una atacada.
* He quedat lluny de guanyar al rei del Trivial.
* M'han vingut a buscar.
* He tornat a veure "Aterriza como puedas".
* M'he mirat als miralls més de l'habitual.
* He tingut converses marítimes de matinada.
* He menjat plàstic d'hamburguesa.
* He passejat sola per Tarragona al vespre i he fet amics menjant braves.
* He vist les coves pirates de l'Escala.
* He invertit un respall de dents
* He fet el circuit de Montmeló en furgoneta.
* M'he exposat molt.
* M'he banyat a uns banys àrabs.
* He llogat un vaixell sobre un canal.
* He tornat a conèixer la mateixa persona dues vegades.
* He menjat bikini de mozzarella i trufa.
* He begut molta cervesa.
* He corroborat que certament existeix.
* He comprat orxata.
* He conegut un bibliotecari que estudia rus.
* M'han despertat amb antibiòtics, brownie i suís gelat.
* M'he sentit com una peça de Tetris.
* He dissimulat molt al Mirablau.
* He plorat d'alegria.
* He viatjat al Pol Nord cada dia.
* M'he divertit simplement estant dreta en un passadís groc.
* No he parat de somniar.
* He dit tot el que volia dir.
* He agafat una escala, he pujat fins adalt de tot i no he mirat abaix.
* M'han regalat gelat de maduixa a les 11 de la nit.
* He perdut la noció del temps.
* He fet saltar l'alarma d'un edifici de 10 pisos.
* He tingut llàgrimes internes secretes i precioses.
* He vist Sweeney Todd sobre la gespa del Castell de Montjuïc.
* M'he mossegat la llengua però només una estona.
* He fet somriure algú a l'escala del Pipa Club.
* M'he descobert a unes obres de Sant Joan Despí.
* He poetitzat el frangelico.
* Ho he vist.
* He llegit de molt aprop el cartell de misses d'una església del centre.
* He confirmat que m'agrada molt conduir.
* He anat al Pol Sud, i no hi fa gens de fred.
* He sigut domadora de dofins per una estona.
* He dit coses en anglès en un sofà vermell.
* Quasi bé m'he pres un mohito al lavabo d'un bar de la Plaça Reial.
* M'he tatuat temporalment una reixa a la panxa.
* He dicidit que tindré una filla que es dirà Júlia.
* He jugat molt i hem guanyat tots.
* He conegut gent amb la que vull riure'm sempre.
* He begut molta més cocacola de la que bec normalment.
* He deixat una cadira al centre d'una habitació d'una casa rural.
* He anat a Port Aventura.
* He estat en un palau sense princeses.
* M'he sentit superada per la situació, però m'ha encantat.
* He buscat molts racons.
* He estat serena.
* M'he guardat coses per mi.
* He decidit que al 2011 viuré a Nova York.
* He pensat que no em passarà res.
* He redefinit conceptes.
* I he trobat a faltar, he comprat coses en subhastes, he fet mal, he canviat encenedor per petó, he fet trucades internacionals, he rigut sense parar, he descobert l'ús real dels post-its, he tingut videoconferències amb Nova York, he perdut molta por, m'he deshidratat, casi mato el meu gat de gana i ara me'n vaig a un jaciment arqueològic.

I punt i seguit.

peek-a-boo I see you

Com em costa escriure últimament. Escric i esborro contínuament.
Els plurals, que encara són barreres.

El resto se lo pueden meter todo por el culo

El amor es eso no? Que te vayan a buscar a la salida. El resto es todo una mierda. Ni flores ni anillos. Por mi se lo pueden meter todo por el culo. Pero que te vayan a buscar a la salida…
["Princesas", 2005]

No voy a ser yo

Torno d'esmorzar amb el J, que ara mateix està camí de Dublín amb les butxaques plenes de dòlars. Cafè amb llet, entrepà de tonyina i canya de xocolata. I la màgia dels aeroports, que posa de bon rollo. Com que sempre em regala les cançons que necessito, a la cua del check-in m'ha dit no vas a ser tu i me n'ha posat una del Kevin Johansen que diu:

Hay gente que no debería involucrarse
Con cosas que luego no pueden manejar
Yo no veo otra salida, no quiero pasar la vida,
sin que la vida pase a través de mí.
["No voy a ser yo", Kevin Johansen]

Kevin Johansen, que vaig conèixer a través del R. amb una que també cantava una època precisa. I de nou tornava a escoltar-lo treient el cap per la finestra la nit de dijous tornant cap a casa després del concert de Muchachito i Peret. Candombito, una petita joia per les nits en cotxe de copilot amb un grandíssim amic que marxa a NY sense facturar maleta.

Lloret de Mar mon amour

Un dia vaig trobar-me un plat de Lloret de Mar amb una mosca, al terra d'un alberg de Korea. Crec que era on posaven el menjar pels gats del carrer. No podria trobar-li millor utilitat.

Aquell dia vaig aprendre que és bonic trobar-se plats on no toca, encenedors aliens sota el sofà i petons en temps i espais oblidats. M'encanta sorprendre'm, encara que a vegades em mori de por.

Em vaig cagar amb el plat de Lloret!

Aquest cap de setmana

* He anat pel passeig marítim de paquet en bici.
* M'he estirat de matinada a la platja i m'ha semblat veure Venus.
* He fet un sinpa.
* He menjat la millor truita del món.
* Han deixat d'importar-me moltes coses.
* He estat 10 minuts parada al punt central de la plaça Catalunya.
* M'han dit que sóc d'algú, m'he rebotat i després ho he entès una mica.
* He menjat xocolata en format pastís.
* He entès que les persones fan mal pels seus problemes, no pels nostres.
* M'he fumat un porro en les millors condicions del món.
* M'han ensenyat un gelat firmat pel Mick Jagger. Crec.
* He dinat amanida de pollastre i he perdut la noció del temps.
* M'he banyat en roba interior a una piscina.
* M'he aixecat a mitjanit a buscar aigua i he vist massa coses.
* He menjat St. Marcellin.
* Hem sigut 15 a casa.
* Crec que he trobat el sentit d'un somni que vaig tenir fa un mes.
* He trencat un vincle.
* M'he carregat el carregador del portàtil.
* He tornat al Pol Nord, aquest cop amb l'A.

[Nit del dissabte, per una de les meves fotògrafes preferides]

Confiança

Per tu, S.!
I una mica també per mi.

Bon cap de setmana!!!

"Mientras haya
alguna ventana abierta,
ojos que vuelven del sueño,
otra mañana que empieza.

Mar con olas trajineras
-mientras haya-
trajinantes de alegrías,
llevándolas y trayéndolas.

Lino para la hilandera,
árboles que se aventuren,
-mientras haya-
y viento para la vela.

Jazmín, clavel, azucena,
donde están, y donde no
en los nombres que los mientan.

Mientras haya
sombras que la sombra niegan,
pruebas de luz, de que es luz
todo el mundo, menos ellas.

Agua como se la quiera
-mientras haya-
voluble por el arroyo,
fidelísima en la alberca.

Tanta fronda en la sauceda,
tanto pájaro en las ramas
-mientras haya-
tanto canto en la oropéndola.

Un mediodía que acepta
serenamente su sino
que la tarde le revela.

Mientras haya
quien entienda la hoja seca,
falsa elegía, preludio
distante a la primavera.

Colores que a sus ausencias
-mientras haya-
siguiendo a la luz se marchan
y siguiéndola regresan.

Diosas que pasan ligeras
pero se dejan un alma
-mientras haya-
señalada con sus huellas.

Memoria que le convenza
a esta tarde que se muere
de que nunca estará muerta.

Mientras haya
trasluces en la tiniebla,
claridades en secreto,
noches que lo son apenas.

Susurros de estrella a estrella
-mientras haya-
Casiopea que pregunta
y Cisne que la contesta.

Tantas palabras que esperan,
invenciones, clareando
-mientras haya-
amanecer de poema.

Mientras haya
lo que hubo ayer, lo que hay hoy,
lo que venga."

["Confianza", Pedro Salinas]

Some days are better than others

Mahi (from the "Bhagadav Gita"): desire without attachment. You aim for a particular outcome while simultaneously not caring if it goes down or not. This means a detached desire to see and enjoy life, without the notion of identification of oneself with the act. To be in the world and at the same time be detached.

On és l'Ona? #07

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 14 de maig de 2006, 22:29
Irashaimaseee!

Uo! Uo! Uo! Ja sóc al Japó! Després d'una llarga odissea carregant una maleta de 30kg, perduda durant 5 hores pels carrers de Tokyo, de nit, plovent i amb 10 graus de temperatura... ja puc dir que sóc "a casa"! Buf, va ser terrible, no trobava res, estava cansada... però finalment vaig arribar a l'alberg on havia de dormir una nit per anar avui diumenge a les 10 del matí a l'agència que em donessin la clau del pis.

Estic en una caseta de tres plantes (4 habitacions per planta), a Saitama, una ciutat al nord de Tokyo (30 minuts en metro). He conegut alguns companys de la casa i són, de moment, tots japonesos! Esperava trobar-me occidentals... però m'encanta que siguin japos :D

L'habitació està de conya, mooolta llum, tres finestres (que per 4 metres quadrats és MOLT), tele, nevera, dos grans armaris, un llit gran i còmode... i tot nou nou.

Al llit, que està elevat per aprofitar al màxim l'espai, hi tinc un parell de finestres per on entra un airet boníssim. Ara mateix hi estic estirada i escolto de fons la tele, un magazine de nit. No entenc res jejeje només alguna paraula de tant en tant, i ja fa molta il·lusió! Avui m'he estat una bona estona al súper intentant esbrinar quin era el shampoo i quin el suavitzant!

Buuuuuf quins badalls! Estic feta pols avui! Vaig a dormir per primer cop a la meva caseta japonesa que demà toca tornar a la feina! :D

L'espai de mi

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

["L'espai de mi", Miquel Martí i Pol]

You gonna want me

Fa tres setmanes anava de copilot a un cotxe de camí a un poble perdut a 3 hores de Barcelona. Erem una mica Thelma & Louise. Jo em sentia més Louise que Thelma. Escoltavem el mateix CD que portem escoltant els darrers 3 mesos. Va sonar la 64 i vaig fixar-me en la lletra per primer cop. Vaig baixar el volum i vaig dir d'aquí tres setmanes li enviaré per email. O sigui avui. Ella va respondre si encara té sentit. I ja no té sentit. It might be a different story. Així que no l'envio. La penjo al blog. For the record.

A song for any season,
I got so many reasons,
You gonna wanna make it some day
Some say, boy you're always teasing
I think you best believe in,
For why you've gotta drive me crazy,

I know,
You gonna want me,
But when you want me,
It might be a different story.

["You gonna want me", Tiga]

And you want to travel blind

Fa temps que tinc el DVD de "Salvador" a casa. No recordo exactament com em va arribar a les mans. Fa 4 o 5 dies li vaig treure el plàstic però vaig tornar a deixar-la a l'estanteria.

Tenia por. De veure-la i de sentir-la. O de no saber sentir-la íntimament. He pensat en el Joan, que mai va arribar a conèixe'm. I la porra a l'esquena de la Marta, que es deia també Ona Casadevall. I la Siseta que mantenia un secret. Fins i tot he pensat en el Sabin i en com abans ens unia la lluita contra la por. I ara més aviat ens uneix la por instal·lada.

Salvador Puig Antich va estudiar a la Salle Bonanova i em pregunto, absurdament, quants passos seus hauré trepitjat a aquestes alçades.

Jesús (funcionari de presons): tú siempre leyendo eh. De qué va ese?
Salvador: la Ilíada. Es la historia de Aquiles.
Jesús: ah, sí. El del talón.
Salvador: es un héroe que lucha en la guerra de Troya. Y sabe que morirá en esa guerra, porque su madre se lo predice. Pero también que su muerte lo hará inmortal.
Jesús: vaya tontería.
Salvador: cuando lo acabe si quieres te lo paso.
Jesús: yo para qué lo quiero?
Salvador: pues no sé... Para tu hijo.

Salvador: jugaba de portero.
Jesús: casi nadie quiere jugar de portero.
Salvador: alguien tiene que hacerlo no?

Jesús: mira cómo has acabado. En la cárcel.
Salvador: igual que tú.
Jesús: perdona, yo no estoy encerrado.
Salvador: pero vives aquí.
Jesús: no es lo mismo.
Salvador: dicen que un hombre que lleva atado a un perro, está tan atado como su perro.
Jesús: tu mucho hablar pero... acabas de perder la partida [de ajedrez].


Quan ha acabat he volgut veure la cara real de la Margalida Bover, l'última nòvia de Salvador Puig Antich. Però no he trobat fotos. En canvi he llegit una entrevista que li van fer al 2006, on parla d'ell i de la pel·lícula (amb la que per cert és molt crítica).

[Sobre el dia que el va conèixer]
Des del primer moment vam parlar de tot i dels somnis que compartíem. Tenir quatre fills, viure a la Cerdanya, ens agradava la muntanya, passejar, caminar, una casa gran per compartir-la amb gent. Una utopia.

[Sobre com va viure la nit que van matar-lo]
Sola a Mataró, a l´habitació, amb una ampolla de vi, canutos, encens, espelmes, música i plorar i pensar i estimar i desitjar i voler que el món canviés, simplement això. I sola.

"Bye bye darling. Goodbye."

Handle with care

"Debemos dejar de vivir como niños, siempre pidiendo, para vivir como adultos, invirtiendo nuestro capital vital."

"Para lograr la paz (...) hemos de estar cada vez menos implicados con el mundo y con la imagen de nosotros mismos."

"La verdad no está al final del camino sino que es la suma de las acciones que se hacen para conseguirla."

"Ser observador no es alejarse de la acción, es vivirla indiferente: si una fiera me ataca, me defiendo sin angustia. Si ella vence, me dejo devorar y observo lo que significa ser triturado".

["La danza de la realidad", Alejandro Jodorowsky]

Aquest cap de setmana

* M'he assegut a un banc a les 12 de la nit a esperar l'inesperat.
* He menjat llibrets a un cotxe.
* He vist la C. punxar.
* M'he oblidat del meu germà.
* He anat a una platja nudista.
* Li he dit a un amic enfadat no es para tanto i m'he acabat enfadant per la mateixa raó que ell.
* He pensat molt en Cleopatra.
* He dinat a una terrassa i hem parlat de viure a Madrid al 2010.
* M'he comprat dos vestits.
* He aplicat estratègies.
* He ballat a la terrassa d'un desconegut a Vallvidrera.
* M'he reprimit d'enviar un missatge a les 3 del matí.
* He navegat en un Bavaria.
* I m'he banyat a alta mar.
* I m'he posat gamba.
* I he menjat patates fregides i cervesa.
* He cantat ven ven desátame a tot pulmó.
* He escrit dos emails que sabia que no enviaria.
* He demanat Insomnia de Faithless i You're gonna want me de Tiga.
* Un sobre tancat sobre una taula m'ha fet molta, molta por.
* He menjat rus.
* Només he tingut valor de dir el que penso a mitges.
* He desaparegut.
* No he mirat el partit.

What you thought you need

Estan jugant Rússia i Espanya i a mi només se m'acut dir для них.

Diumenge passat vaig disfrutar de l'Espanya-Itàlia baixant Barcelona en bici a tota pastilla. Allò semblava un zoòtrop de balcons nacionalistes explicant el partit crit a crit. Venia de passar la tarda a la platja amb paelleta sobre llençol blanc i topless a 4 bandes i anava a passar la nit a un terrat amb fajitas sobre matalassos i oh ahs que bé s'està.

Curiosament el terrat estava a un carrer on vaig viure un any de la meva vida. Una època estranya que va acabar més o menys el dia que portant un sobre a lo paloma mensajera em vaig perdre i vaig acabar dormint al llit d'uns desconeguts. Tenia 5 anys.

Pel que fa al Sant Joan, l'he passat a l'extraradi aeri de Barcelona, amb el R. i el J. i els amigotes de carrer (sempre m'imagino el R. de petit jugant a pilota amb el F. o l'A. mentre la mama crida niño la cena se enfría tot i que crec que mai va ser ben bé així). Ara que ho penso, crec que relaciono l'infancia del R. amb la que veia els caps de setmana que passava a Cornellà.

Em vaig posar una samarreta imperi blanca, de tio que són les autèntiques, els texans de sempre i els llavis vermells. Que s'ha de fer una mica de festa. Em va costar sortir de casa per una merdatosdegos i mal de cul (vaig caure el cap de setmana de ràfting, i fa com una hora he sabut que tinc el coxis luxat i el sacre i les vèrtebres E4 i E5 desplaçades... meh... que me quiten lo bailao).

Vam fer una copa de cava al carrer perquè així es fa a l'estiu, vam esquivar petards i vam pujar a la terrassa del R. i la G. a menjar pelotazos, cantar pop espanyol i tocar la guitarra. Després vam sortir a ballar al carrer que és de lo millor que hi ha. Oh. My. God.
Va ser un bon Sant Joan.

I fa uns dies que escolto Jack Johnson i m'agrada aquest trosset:

We can park the van and walk to town
Find the cheapest bottle of wine that we could find
And talk about the road behind
How getting lost is not a waste of time
Le Bois d'amour will take us home
In the moment we will sing as the forest sings

It's all for the sake of arriving with you.

["What you thought you need" Jack Johnson]

I ha guanyat Espanya. Però no vull comentaris al respecte. Je.

On és l'Ona? #06

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 13 de maig de 2006, 16:19
Volant sobre el mar de la Xina

Estic ara mateix volant sobre el mar de la Xina. Són 2:30h de Taipei a Tokyo. Li he dit adéu a la mare a la porta d'embarc, ella torna cap a Barcelona ja!

Les assafates em miren estranyades perquè l'avió va quasi buit i pràcticament la resta dels passatgers són tot homes. Empresaris semblen. Francesos, japonesos, xinesos... i jo aquí amb la meva motxilla muntanyera. Cada cop que em venen a portar alguna cosa em miren i somriuen, i acabo de descobrir que és perquò porto una xapa a la solapa que diu "Employee of the month". jijijijiji

Divendres de fotos

Després de dos dies al llit per un salmó en mal estat (ecs), aquest matí m'he llevat d'hora (foto 1), m'he posat els texans i he tornat al llit (foto 2), m'he tornat a llevar, he treballat una mica, he dinat arròs bullit (mmm), he portat un gos a un hotel (per gossos) perquè el seu papa adoptiu ha anat a París (el biològic era Mr. Guau Spain. De debò), he tragat caravana santjoanera, he tornat a entrar a la ciutat, he recollit un altre gos (com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos), m'he trobat la S. pel camí i com que l'he vist perduda m'he l'he endut amb nosaltres a fer pic-nic a la muntanya (mirador particular), hem agafat perspectiva (foto 3), hem parlat de Jules Verne, hem passejat (foto 4), hem tornat a la Terra, he sopat tranquil·la a casa (un tomàquet munstruosament gran, pernil salat de la meva nina infermera i Quilmes), he fet copa amb la nina infermera, ens hem assegut, hem parlat de P. Tinto, hem despotricat i hem tornat al Llit (cada una al respectiu). I són les 3:29 i ho explico. Això és un divendres. I la resta són p... Tonteries.

CW: "le temps des cerises #5" i "#2"; "summer in the city #1"; "Tiga".

Flickr Love #3

Projectant l'estiu.

CW: "tired", María Colangelo; "blackout", Sarah Bernhard; Sense títol, Mark Wickens; "frokost", Hanne.

Gestionar l'abundància

Ahir al migdia estava cansada. La Lola em va donar la nit, again (està obsessionada amb dormir al meu llit, if only...), així que vaig canviar dinar per siesta. M'havia cruspit un entrepà al bar de la tele a les 12h així que tampoc passava res. I després vaig berenar ganchitos i oreos (pfff) i després vaig sopar canapés de salmó i 5 copes de vi (pffffffff).

El fet és que abans d'adormir-me sempre llegeixo. Encara que sigui un paràgraf. Ahir només vaig aguantar una pàgina abans de començar a deixar d'entendre. "La danza de la realidad" em té totalment enganxada i contenta, tot i que el nou capítol que començava m'està decepcionant una mica. Però això és el que vaig subratllar just abans d'adormir-me:

En la antigüedad los enfermos iban al templo esperando soñar con una diosa que los curara. Se consideraba a los sueños como proféticos. Freud les dio la misión de mostrar nuestros residuos psíquicos, los deseos frustrados, las pulsiones amorales, atribuyendo sistemáticamente un significado simbólico a tal o cual imagen. Según Jung no se trataba de explicar los acontecimientos oníricos sino de seguir viviéndolos, mediante el análisis, en estado de vigilia, a fin de ver a dónde nos conducían, qué mensaje nos estaban dando. Sin embargo todos estos métodos interpretativos consideran que el sueño es algo que recibimos con el objeto de que lo hagamos actuar en el mundo racional. Son símbolos, no realidades.

Després vaig adormir-me mitja horeta i vaig somiar. Estava en un event estrany, asseguda en una taula rodona amb la M. al meu costat. Des d'allà veia un espectacle d'uns gimnastes koreans, curiosament molt semblant al videoclip de "I want more" de Faithless.

De cop i volta em vibra el mòbil. Miro la pantalla i veig que em truca un tal Aimé. Tinc el seu número registrat. El nom em resulta familiar però no tinc ni idea de qui és. Una mica confosa agafo la trucada.

O: Sí?
A: Hola Ona, soy Aimé.
O: Hola Aimé... [fent veure que sé qui és, per no ofendre]. Perdona si hablo flojo, es que estoy en un acto público [estranya expressió].
A: Ah... vale. Te has mirado el signo?
O: Qué signo?
A: El que te he dicho esta mañana. El signo 14.
O: No, perdona, aún no. No he pasado por casa desde esta mañana, pero lo tengo apuntado en la libreta para mirarlo cuando llegue. [Penso que sí que he passat per casa i he tingut oportunitat de mirar el signe... però no m'havia semblat important].
A: Ah... porque dónde vives tu?
O: Pues bastante lejos la verdad. Fuera de Barcelona de hecho. En las afueras. [Miro la M. amb cara de "ja sé, estic mentint... però no vull que es presenti a casa"].
A: On? [Es passa al català i no em sembla estrany].
O: Oye Aimé, no sé si me lo has dicho esta mañana pero... como has llegado hasta mí?
A: A través del pare de l'Om.
O: Del pare de l'Om? [L'Om és un vell amic del meu germà].
A: Sí.
O: Ah.

Em desperto. Faig un google d'Aimé. És un nom masculí francès que significa "estimat", però no trobo cap raó per haver "escollit" aquest nom pel meu somni. Obro l'I Ching. Un altre llibre en el que he entrat molt últimament (i el pròleg del qual és precisament de Jung). Signe 14: "La posesión de lo Grande".

La Posesión de lo Grande está predeterminada por el destino y en correspondencia con el tiempo gracias a la desinteresada modestia. Es éste un tiempo propicio. Hay fortaleza en lo interior, y claridad y cultura en lo exterior. La fuerza se demuestra con finura y autodominio, (...) pues la posesión de la Abundancia debe administrarse correctamente.

A la nit vaig sopar amb la S. i ho vam comentar. I vam acabar veient la presentadora que cada cop que s'entrebanca es tira al terra simulant un desmai. Quin riure.

On és l'Ona? #05 (Part II)

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 12 de maig de 2006, 19:32
Taiwan, el no-país

(...)

Només un dia vam sortir de la ciutat de Taipei per fer una ràpida ullada fora de la ciutat. Haviem llegit a la guia que Taiwan té una natura molt maca, de muntanyes molt joves, riuets banyables i plantacions de té. Aprop de Taipei hi ha Piglin, un poblet de 7000 habitants que pot presumir de tenir un dels millors tes de l'illa. Està a les muntanyes, i sembla que com més amunt s'ha cultivat el té, més qualitat (i també més car). Aquesta gent s'està fent d'or, és sorprenent veure el poblet petit i tradicional però on tots els cotxes són Mercedes i BMWs.

Aquí em teniu a mi al cementiri del poble. L'altra foto és del carrer principal des de la terrassa d'un temple.

Al cementiri, sobre les tombes, familiars i amics deixen sovint notes pel difunt aguantades per pedres, perquè no volin.

Vaig disfrutar fent fotos a aquesta nena preciosa piglinesa, i després dinant vaig probar aquest refresc tipus Fanta d'espàrregs verds. I uhm... no estava malament. Però em recordava massa els espàrregs.

Tot és qüestió de fer-se el xulo

Cap de setmana de rafting! I de muntanya, vi, llar de foc, butifarra d'ou, parxís, quilòmetres, bruixes i caipiroskes. I de tornar a ser petita.

Yo le decía que si todo lo que nos unía era mi deseo de follarla, nos quedaba poco tiempo.

- No, porque cuando ya no quieras follar mi cuerpo, querrás follar mi inteligencia y, cuando te canses de ella, querrás follar mi insaciable sentido del humor. Siempre se me ocurrirá algo para que me folles toda la vida. O al menos mientras yo quiera.

["Los amantes tristes", Eugenia Rico]

I'm a creep

M'estic posant forta.
If you seek peace, plan for war.
També estic bastant contenta.
O més aviat serena.
Tot i que la complicitat se m'està escapant.
I m'ha sortit un herpes al llavi.

I amb tanta tonteria també se m'ha passat Radiohead.
Així que el R. em proposa que sopem junts.
Guai.

De camí cap allà em regalaré un concert caminat particular.
Començant per Fake Plastic Trees.
Que l'últim cop que vaig escoltar-la
estava enamorada.
And you asked me no to be who you wanted.
Not to be who you wanted
All the time.
All the time.
Oh, oh.

Life goes easy on me

Ahir a la nit vaig veure Closer.
Vaig apuntar-me algunes coses a la llibreta.
Vaig menjar rollitos de primavera.
Crec que l'oblidaré ràpid.

* Is it because she's successful? / No, it's because she doesn't need me.
* You're leaving me because you think you don't deserve happiness. But you do.
* I love everything about you that hurts.
* Don't stop loving me. I can see it draining out of you.
* I'm addicted to the truth.
* "I love you?" Where is this love? Touch it. Talk to it.

On és l'Ona? #05 (Part I)

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 12 de maig de 2006, 19:32

Taiwan, el no-país

Fa... 5 dies que sóc a Taipei, i de fet ja marxo demà. Han estat 5 dies intensos de visionats a l'Input (Congrés de TV), voltes per Taipei i moooolta mooolta suor. 28º tot el dia, siguin les 12 del migdia o les 3 del matí. Per sort no hi fa massa sol, però la gran capa de núvols que acostuma a envoltar Taiwan provoca també una xafugor...

Intentaré resumir tan bé com pugui aquesta ciutat. Per començar, dir-vos que l'illa de Taiwan (que es deia Formosa no fa tants anys) està a una horeta en avió de la costa xina (sortint de Hong Kong). Fa anys vaig conèixer a l'escola la Gail Wu, una nena taiwanesa que em va explicar que Taiwan no és la Xina. Una mica confusa per la situació actual d'aquest país, aquí he esbrinat que tot i que els taiwanesos tenen passaport propi i un govern independent (no sé ben bé fins a quin punt, però), quan viatgen han de fer-se un visat especial on s'explica que utilitzen un passaport independent però són en realitat una zona de la Xina. Bé, que depenent d'on estiguis Taiwan és un país o no ho és. Després d'aquesta explicació patillera prometo investigar més sobre tot això.

Bé doncs, arribo dilluns al matí a Taipei i d'entrada la ciutat no m'agrada gens. Així com Hong Kong tenia una màgia i una bellesa especials, Taipei és una ciutat d'edificis lletjos i molt ponts d'asfalt. Això sí, envoltada de muntanyes molt verdes i amb la torre més alta del món plantada a la zona més "pijeta" de la ciutat (té una forma que recorda el Bamboo i 101 pisos que l'ascensor puja en 35 segons!).

Aquí teniu una vista des de la torre, per fer-vos una idea:

L'experiència a l'INPUT ha sigut fantàstica. Però amb matisos. Al principi vaig decepcionar-me bastant amb els continguts, i tot i que alguns screenings m'han sorprès segueixo pensant que les TVs públiques no arrisquen en projectes creatius i innovadors. Bàsicament ho resumiria dient que molt molt pocs dels programes que he vist plantejaven un punt de vista diferent o qüestionaven la narrativa audiovisual clàssica.

Però crec que en aquest tipus de congressos suren idees interessants i són tants els estímuls que és pràcticament impossible marxar sense energia renovada o pensaments amb algun potencial. A part de l'estrictament audiovisual també ha sigut xulo el bon rollo que hi ha hagut entre els catalans que erem aquí. Hem compartit cocktails, taxis, reflexions, spaghetti... inclús karaoke! Es creen vincles intensos.

Les estones que he tingut per Taipei he vist un temple taoista preciós, mercats nocturns amb paradetes de despertadors, samarretes, pegatines, vibradors de tots tipus i colors, encens, bitxos estranys vius i per menjar... i m'he topat amb uns taiwanesos espectacularment honestos, servicials i alegres. Qualsevol cosa que et donin (diners, tickets, el que sigui) t'ho donen amb les dues mans alhora com a signe de respecte, ja que el que t'estan donant és com una extensió de sí mateixos.

Pel joc i el son, i els amics

Divendres a les 18h. vam agafar el cotxe amb el J. i 5 hores més tard arribavem al nostre destí. Ens esperaven 3 experts en supervivència, dos provinents de Móra d'Ebre i una de Madrid tot i que ara es fan dir Comando Barcelona. Tenien bones notícies que vam cel·lebrar amb copa de cava, pota de xai, sal piramidal i el desig bizarro de parlar català.

Dissabte van arribar-ne tres més, en avió des de Bilbao i en cotxe des de Madrid tot i que dues són de fet catalanes. Algunes no les havia vist en anys, algun no l'havia vist mai. Ho vam cel·lebrar amb una paelleta, vi rosat i migdiada en una cala amb psicobloqueros i teràpia involuntària de pedres marines mentre ens preguntàvem quin serà el do del bomber.

Més cava en una piscina, cervesa de barril i núvol de sucre parlant d'autòpsies i entrant i sortint de converses hondurenyes. Migració a la terrassa pre-migració a la taula, il dolce far niente.

Cuinar amb ganes i sense gana, infusió de farigola de les terres de l'Ebre i intent de SingStar. Un parell de jo mai mais en que el que més t'acabes preguntant és perquè no pares de beure. Estratègia fallida de falsa banda albanokosovar i de nou caiguda en la temptació que segons Wilde és la millor manera de lliurar-se d'ella, però jo no n'estic segura.

Diumenge lectura al ritme de Leonard Cohen amb pluja de comiat, Big Mac polèmic i parranda-parranda a la carretera amb persecució i karaoke-mòbil inclosos.



I en arribar a casa, en comptes de rentar els plats acumulats de la setmana passada he sopat acompanyada i he recordat aquest manifest:

En defensa del cardo y de la ortiga,
en defensa del burro y su rebuzno
y de su condición intrascendente,

a favor de los bosques y su antiguo
modo de ser, a favor de la piedra
que el invierno cubrió de oscuro musgo,

para que vivan peces en las aguas,
pájaros en el aire, rododendros
en los jardines, luces en la noche,

y los hombres se olviden de la prisa
con que van a la nada y no se enteran,
víctimas de un progreso establecido,

para que todo cobre otro sentido
una vez asumido el sinsentido
que es todo, y concentrados en su paso

veamos sin dolor pasar el tiempo
y vivamos minutos, horas, días,
bocanadas de ser, riqueza única,

para que todo vuelva a ser sí mismo,
lo que pasó, lo que es, lo que perdura,
lo que no deja huella de su paso,

para que no dé miedo tener hijos
ni dejar de tenerlos, y el amor
vuelva a ser verdadero, a ser inmenso,

para poder tomar el sol y el aire
y sentarse en la hierba con la gente
y ponerse a charlar largo y tendido,

a favor del cansancio y del descanso,
a favor de los ciclos naturales
y de la rebeldía ante los ciclos,

por los colores y por los sonidos,
por los gustos, los tactos, los olores,
por el juego y el sueño, y los amigos,

en defensa de lo que se ha perdido,
de la paz verdadera, del sosiego,
de la palabra limpia y del silencio.

["Manifiesto", Jesús Munárriz]

Bona nit, i bona sort

Ahir vaig anar a dormir a les 11 del matí i encara no entenc massa bé per què. Sigui com sigui les raons no són ni gaire convincents ni massa excitants. Per mi que passades les 4 vaig començar a reduir la velocitat de reacció i el que vaig fer ho podria haver resolt en 3 horetes durant el dia. Però m'ha agradat veure'm obligada a baixar el ritme.

A les 7:30 del matí vaig pensar que ja era hora d'anar a dormir però no acabava de trobar el llit, així que vaig decidir pujar al peu de la torre Foster, a Collserola, a veure si el veia des d'allà.

Buscant el llit al final em vaig trobar a mi mateixa que ja passa que quan ens busquem trobem als altres i quan busquem els altres ens trobem amb nosaltres.

Com que portava la càmera a sobre m'he animat a fer unes fotos (i parlo en present perquè tot i que sembla ahir, ha estat aquest matí). 90 en 2 hores, que vindrien a ser com 3 fotos cada 2 minuts. Quan estic cansada el primer que perdo és la noció del temps.

Davant la meva discapacitat tridimensional i la conseqüent frustració de no poder trobar ni la meva pròpia casa des d'allà adalt, he acabat imaginant sobre la panoràmica en quins racons estaven dormint les persones que més m'estimo i he flipat amb com d'aprop estem i què poc ens veiem i quanta distància imaginaria posem entre nosaltres. Imaginaria per necessària, per què enganyar-nos.

He anat adormida tot el dia però feia temps que no resolia tantes coses en 24 hores ni mirava amb tanta perspectiva. He arribat tard a un dinar de negocis (que no de feina), he fet la compra pendent de fa 2 mesos, he disfrutat mullant-me de pluja com feia temps, he netejat la casa i he preparat un shabu-shabu per 4 amics. I ara a descansar que demà m'esperen unes quantes horetes de cotxe amb el J. Yay!

Necessito tant escapar-me.
I que plogui.

Molt bon cap de setmana a tothom!

Coses que et passen si estàs viu

Li he preguntat a l'I Ching i m'ha sortit l'hexagrama 41, el 63 i el 64. I he pensat que el sopar aquesta nit amb 4 amics i un cap de setmana amb 4 hores de trajecte començaran a posar-hi remei.

I avui penso en la intro de "Cerrado" de la Christina Rosenvinge que l'A. va ensenyar-me un dia:

Sobre el derecho a no estar, a no jugar... o a jugar a otra cosa.

Aquest cap de setmana

* He menjat un cuc accidentalment.
* He fet ús d'un diccionari anglès-polac.
* He jugat a veritat o acció.
* He estrenat una cuina.
* He trucat a Ghana.
* He anat amb el M. al Pol Nord (però amb un M. que no m'esperava).
* He buscat i he trobat.
* He vist l'últim capítol de la 4a temporada de Lost.
* He begut una caipiroska al sofà de casa parlant de reescriure el passat.
* He plorat de riure amb el riure d'un altre.
* He plorat perquè no vull viure tan depressa.
* He sopat amb 6 mariques genials.
* He pujat a la muntanya en cotxe, he apagat la música, he baixat la finestra i he escoltat el bosc com totes les vegades que vaig allà.
* He decidit que vull jugar amb el temps.
* M'he reconciliat secretament amb la M. i públicament amb la M.
* He menjat paella.
* He anat a dormir a les 4 en diumenge.
* He decidit fer una companyia de teatre. I he liat l'A.
* He trencat un bol.
* M'he pintat les ungles dels peus de color vermell.
* He menjat pizza de kebab.
* Ho he vist clar.

Tacones lejanos

Coses màgicament estranyes que passen quan vius en una porteria:

1. Presencies involuntàriament autèntiques històries d'amor i desamor: s'han assegut unes quantes parelles (habitualment borratxes) de molt diverses edats i a altes hores de la nit a la finestra de la meva habitació. Una vegada una estudiant de la meva escala es despedia del seu ligue de la nit. Ella li deia estoy contenta. Ell li deia no quiero hacer nada al respecto. Ella reia reordenant al seu gust les paraules d'ell. Ell li va fer un petó perquè parlant no s'entenien. Ella va entrar a l'edifici i va despertar la seva companya de pis. Pel pati interior i des de la finestra oberta de la seva cuina em va arribar un creo que me llamará pronto mentre s'escalfava un colacao al microones. Jo vaig pensar creo que no.

2. Disfrutes d'eclipsis de sol diaris: quan passa un camió, que és poc freqüent per la curta amplada del carrer, hi ha un eclipsi de camió. A vegades també es donen eclipsis de nens amb monopatí, i fins i tot alguna vegada eclipsis de gos.

3. Descobreixes els gustos musicals dels escombriaires: cada matí, abans que em soni el despertador, em desvetlla la música dels cascos dels escombriaires que treuen les fulles acumulades a la finestra de l'habitació. A la primavera i a l'estiu ho trobo a faltar perquè no hi ha fulles al terra. Els hi agrada bastant la màquina chunga i a un concretament, els boleros. El que escoltava rock alternatiu va deixar aviat la feina.

A part d'això aprens a identificar els teus amics per les seves passes, les rutines es basen en sons com la maleta de rodes de cada diumenge a les 22h o la trucada d'una adolescent a la seva mare cada dimecres a les 15h. Aprens a endevinar l'hora pels sons que venen de les finestres. Són les 20h quan sents el porter de l'edifici del costat xerrar amb la veïna que l'acompanya fins la parada del bus. Són les 8:30h quan el nen que fa preguntes, fa preguntes mentre la mare l'acompanya al cole.

Dijous passat a les 8:30 impulsivament em vaig pujar a una cadira per obrir una finestra en el moment en que el nen que fa preguntes passava per davant del meu menjador. Volia saber si era ros. En veure'm es va parar i em va mirar i em va preguntar eres un gnomo? Era ros.

Imaginari desactivat

Acabo de penjar d'una conversa d'una hora amb el meu bon amic S. M'agrada parlar amb ell perquè acostuma a portar-me la contrària i acostuma a tenir raó. A vegades és bastant molest i em diu hinchapelotas però quan penjo tot està sempre una mica més al seu lloc.

Hem parlat de la meva setmana de gossos i de com tot depèn de la interpretació i de què cansats estem de tenir l'imaginari activat i de què tranquils estem quan ens permetem que tot sigui més espontani i menys important perquè aleshores tot flueix molt més i pots centrar-te en sentir en comptes de centrar-te en pensar.

He estat bastant tocadeta aquesta setmana però tinc ganes de passar-m'ho bé i estar tranquil·la i relaxada. I és divendres! Penso acumular-me tota la feina pendent al matí, fer-me un bon dinar, ordenar una mica la casa, riure'm un bon rato amb el M. que m'acompanya a comprar uns peus de gat, anar a buscar el cotxe al taller, convèncer el M. perquè m'acompanyi una estona més a sopar i mirar una peli o agafar el cotxe objectiu Pol Nord.

Si algú va al Primavera aquest cap de setmana, que no es perdi Bon Iver!

Relocationist - Cole Rise

Que paren el mundo que me bajo

Porto una setmana de gossos. I només és dimecres.

Dilluns: l'A. segueix el seu vot de silenci del cap de setmana. El B. segueix el seu vot de silenci egoístament intermitent i el trenca dilluns, sense donar-me opció a respondre. Em trobo el C. per casualitat després de 6 mesos sense veure'l i tot i res segueix igual.

Dimarts: l'A. em demostra que no m'estima tant com deia, i que no hi puc comptar tant com creia. La D. s'enfada amb mi per escrit i m'adverteix d'una cosa molt lletja. Passo una nit de merda.

Dimecres: l'A. confirma tot lo anterior. Em trobo l'E. per casualitat després de 6 mesos sense veure'l, i com amb el C. tot i res segueix igual. Resulta que l'F. m'ha estat enganyant durant mesos i era en qui més comptava i jo en qui menys comptava ella. El G. sembla l'única persona que realment em vol veure i és l'última que vull veure jo perquè tot va ser un error així que no em queda més que enviar-lo a la merda.

Algun voluntari per donar-me 4 patades a l'estómac? I només estem a dimecres. Vull hivernar.

Amb tot això la persona que més m'estimo està a l'Àfrica, però per sort encara em queda l'H i l'I i una mica del J., el K., l'L., l'M. i l'N. tot i que aquests quatre últims no s'enteren de res perquè tampoc em ve massa de gust parlar (i l'L ni que hi parlés, perquè resulta que és un gat).

Potser és que espero massa de la gent, potser és la lluna.

O.

Em pujo per les parets

"A veces miras a quien te mira y quisieras tener todo el poder preciso para mandar que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo." [J. A. Goytisolo]

Divendres a les dues em vaig pujar amb la panxa plena de sushi per la façana de casa per fer-me una mica la xula (cosa que últimament faig molt bé). I casi em quedo sense peus, sense dits i sense cama esquerre (perquè qui sàpiga una mica d'escalada em fotrà la bronca per la posició dels braços, els dits i per l'absència de crashpad jiji). Gràcies M. per tirar-me la foto, i no preguntar-mes res.

Nit surreal (Extended Version)

En un punt del dijous nit vaig decidir que m'emborratxaria per moltes coses i que ho explicaria tot al blog el dia següent. Però ja se sap que alcohol i presa de decisions no són grans amics.

He estat des de divendres al matí ponderant què era millor: fer la meva petita guerra personal a Internet tot explicant molt divertides anècdotes de la mateixa nit, o no arriscar-me a senyalar amb el dit certes persones al cap i a la fi molt relacionades amb la meva feina. I tot i que això no va molt amb mi i sóc autònoma per alguna cosa, he decidit en aquest cas reservar pels bars la lluita per causes justes.

Així que la part de "m'he enfadat per l'ús indegut de poder, i he rajat de moltes coses" us l'explico amb una beer. O la resumeixo amb aquestes fotos de perduda al lavabo de la sala oval del MNAC, en un moment molt concret de la nit.

A part d'això, ens van donar un premi a la Innovació Digital del bDigital Global Congress, vaig sopar de puta mare (si el menú inclou paraules com citronella, tournedos i fondant és que és un menú xaxipiruli), vaig riure molt amb el Ferran Adrià i la Mònica Terribas de Polònia -que presentaven l'acte-, vaig flipar amb el concert de Gospel que va donar l'Institut de Gospel de Barcelona (amb la meva cosina a primera fila, que tampoc sabia que jo estava sopant allà i amb la que més tard vaig compartir taxi de tornada cap a casa aguantant un conductor que ens recomanava efusivament pajillar-nos abans de cantar... o abans de qualsevol cosa).

Merda, això serà una decepció i la caiguda en picat de les visites a aquest blog (que per cert, flipo, venen cada setmana de 20 països diferents de tot el món, i tenint en compte que només escric en català...). Dejen comentarios! Leave comments! コメントを残す! jijiji

Nit surreal

Aviso. Porto 7 copes de cava a sobre. I un parell de vi negre, i tres de vi blanc. I un got d'aigua. Només un.

Són les 2 del matí i arribo d'una nit surreal.

Avui he tingut un sopar de feina amb 300 començals i un lloc des d'on es veu tota la ciutat, i m'he enfadat per l'ús indegut de poder, i he rajat de moltes coses, i una noia estranya m'ha donat una nota i m'ha dit promete'm que no l'obriras fins demà, i de cop ha aparegut la meva cosina i 100 persones més i han donat un concert de gospel (no en tenia ni idea) que ha acabat amb el Chiki Chiki, i el Ferran Adrià i la Mònica Terribas "de mentida" m'han fet oblidar que estava enfadada, i ens han donat el premi, i he parlat amb algú que està a Roma i m'ha felicitat, i he tingut ganes de veure persones perquè és el que té l'alcohol, i m'he fet fotos al lavabo perquè m'aburria, i li he tirat un got d'aigua a un home bastant important que em volia portar a casa, i he arribat a casa i li he dit com l'estimava al J. que m'escrivia des de la feina a Melbourne, i el S. m'ha presentat una noia mexicana i m'ha regalat un conte que m'ha posat la pell de gallina i m'acabo d'adonar que el S. està més borratxo que jo en aquest moment i la conversa és bastant absurda.

I em deixo coses però demà ho explico tot i penjo fotos, i més coses.

Bona nit. Off to bed.

On és l'Ona? #04

Nota: moltes de les expressions que feia servir al 2006 no les faria servir mai ara. O explicaria coses diferents o més diverses. Fins que no he començat a rellegir el blog que vaig escriure aleshores no m'he adonat de quantes coses han canviat en mi els últims 2 anys.

Del 8 de maig de 2006, 23:16
Macau: la Xina portuguesa

Tot i estar només dos dies a Hong Kong, Macau, a l'altra banda de la badia (1:10h en ferry des de Hong Kong) era parada obligada. Ha estat divertit ja que hem hagut d'omplir els papers d'immigració com si sortissim del país (HK) per anar a un altre (Macau). Macau va ser colònia portuguesa per la qual cosa tots i absolutament tots els textos de la ciutat estan en les dues llengües: xinès i portuguès.

És sorprenent veure confluir dues cultures tan diferents, i si Hong Kong sembla el carib Macau encara més. Ens ha enganxat una pluja tropical d'aquelles que duren 5 minuts i després la xafugor ha estat més que impressionant. I tot i que passejar-se per Macau és com fer-ho per un poblet, se m'ha trencat el cor en descobrir que l'estan convertint en Las Vegas xinès, construint prop del port enormes i horribles casinos plens de llums i colors. Ho estan destrossant completament.

Deixeu-me, però, que us ensenyi el Macau on a mi no m'importaria passar una bona temporadeta:


A més, tan a Macau com a Hong Kong però a Macau de manera exagerada, no hi ha ni un sol turista. Hi viatgen molts habitants de la Xina central (els mainlanders) però no estan costumats a veure occidentals i et miren tota l'estona. Hem passat el dia a Macau i durant aquestes hores dues nenes ens han fet una entrevista per l'escola sobre què pensem dels casinos i una gent d'una organització ens ha demanat de fer-nos unes fotos a una plaça important de la ciutat!

La dança de la realitat

["Flow", Natascha Rosenberg]

Ahir vaig fer nit de pizza guarra amb la Sira. Vam mirar una peli documental de baix pressupost sobre la connexió entre la física quàntica i la consciència. El tema em fascina i vaig estar apuntant frases i pensant en alt (com quan miro Lost jiji). Ara intentava escollir un concepte i crec que de moment em quedo amb el següent, que resumeix bastantes coses:
Ens enamorem de les expectatives de les emocions a les que som adictes.

La física quàntica es defineix vàries vegades en aquesta peli com la física de les possibilitats, de la seva elecció i per tant de l'autocreació de la realitat. Quan canviem els nostres pensament canviem la nostra vida. Així doncs, quan hi ha una emoció que fa temps que no podem controlar ens hauriem de preguntar fins a quin pont en som adictes.

És difícil acceptar que un és adicte a la depressió, l'eufòria, la inseguretat, la solitut o la companyia... però realment, qui més enllà de nosaltres és responsable del rank d'importància que donem a certs pensaments en la nostra ment? Tot és interpretar i la nostra interpretació de les coses canvia la nostra vida. Tranquil·litza i espanta pensar que controlem totalment la percepció del que ens passa (i per tant el que ens passa en essència... perquè qui s'atreveix a dir que la realitat és res més que una percepció si mai nosaltres, ni els científics, hem estat capaços de sortir de nosaltres mateixos?).

Al llit aquests dies tinc un llibre de Jodorowsky que diu coses semblants. També tinc la il·lustració de més amunt enmarcada a la tauleta de nit. M'agrada molt, molt. En certa manera em veig en els dos personatges.

Al costat hi ha apilats tres llibres més. "Conejo de Viaje" de Liniers, "The boy in the striped pajamas" de John Boyne i "Viajes con Heródoto" de Kapuscinski. Una mica més enllà un poema escrit a màquina d'escriure del que no em podré desprendre mai. I un mapa del pol nord de 1921.

I un despertador groc i oli de massatge d'ylang-ylang.

I la possibilitat de somiar el que vulgui.

Crec que no necessito més.

Te traigo mis cicatrices

Tinc un amic que em regala les cançons que em fan falta, i un còmic que diu Para Ona con afecto. Liniers, entre moltes altres coses.

Com m'agrada.

Aquí estoy,
te traigo mis cicatrices,
palabras sobre papel pentagramado,
no te fijes mucho en lo que dicen,
me encontrarás
en cada cosa que he callado.
Ya pasó
ya he dejado que se empañe
la ilusión de que vivir es indoloro.
["Soledad", Jorge Drexler]

- Qué hace sentado de esa manera?
- Estoy así para que no me pase nada. En esta posición me siento más seguro. Protegido.
- Ajá... bueno... hasta luego.
Y al pobre nunca le pasó nada....

Summertime, and the living is easy

Avui a l'hora de dinar m'he posat finalment a pensar en l'estiu. Sempre em costa pensar en l'estiu. Detesto trencar la rutina al mateix moment que la resta de l'hemisferi, tant com no fer-ho. Em fa mandra preparar les vacances perquè m'agrada marxar quan el món està en funcionament, i m'agafa claustrofòbia en imaginar-me sola a Barcelona, passant calor i veient com uns van i altres venen.

El meu estiu ideal seria en una furgoneta plena d'amics a Costa Rica, Panamà o Guatemala. Si pogués m'enduria la M, la J, la S, l'A, el J, l'altre J, el R, el T, el M i l'altre M. Carreteres llargues, selva tropical, poblets, batuts de plàtan i maduixes i uns quants K7s.

Com que això no pot ser per moltes i moltes raons, aquests són alguns dels meus somnis en solitari (molts fora de pressupost, o poc realistes):
* Treballar en un bar o un restaurant a la Toscana, l'Alguer o Malta.
* El transmongolià de Moscú a Beijing.
* Expedició a l'Antàrtida en un antic vaixell científic.
* Voluntària a l'Elephant Nature Foundation de Tailàndia.
* Hivern australià visitant el meu amic J.
* Estada no turística a l'Habana. Bici destartalada i gelats a Coppelia.
* Safari fotogràfic a Kenya, Namibia en 4x4 o ascenció al Kilimanjaro.

I vosaltres, quins plans teniu?