"A veces miras a quien te mira y quisieras tener todo el poder preciso para mandar que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo." [J. A. Goytisolo]
Divendres a les dues em vaig pujar amb la panxa plena de sushi per la façana de casa per fer-me una mica la xula (cosa que últimament faig molt bé). I casi em quedo sense peus, sense dits i sense cama esquerre (perquè qui sàpiga una mica d'escalada em fotrà la bronca per la posició dels braços, els dits i per l'absència de crashpad jiji). Gràcies M. per tirar-me la foto, i no preguntar-mes res.
4 comments:
no puc dir més que...
CUIDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
La Ona-araña!
Pensaba que esta foto no se había hecho todavía.
Muaaa!
Suerte que podemos volver a empezar.
Un beso y espero verte pronto.
Fino: apunto para la próxima, si queréis nos subimos después del shabushabu que parece que esto va a ser una tradición después de cena japonesa.
Científico: eso espero. Y punto.
Post a Comment