Del 8 de maig de 2006, 9:23
Han estat nomeés 2 dies a Hong Kong, però em sembla que fa un mes que sóc aquí. No és que haguem exprimit les 48h que teniem sense parar, però tot i passejar d'una manera relaxada, amb la consciència que no pretenem veure-ho tot... els estímuls són tants que és com si el cervell estigués en mode observació i anàlisi 25h al dia. Però és que val la pena, ja sabia jo que aquí venia a fer d'esponja a absorbir-ho tot!
L'arribada a Hong Kong va ser un xoc. No m'esperava 28º a les 8 del matí, humitat tropical, arbres immensos, moltes muntanyes i una boira permanent al voltant dels centenars de gratacels desperdigats per les diverses illes de Hong Kong, unides entre elles per grans ponts i túnels subaquàtics.
Esperava trobar-me una espècie de Nova York oriental, amb certa pobresa, brutícia i extremadament modern. Però m'ha recordat més aviat Cuba, amb edificis molt vells, moltes zones verdes, i aquella decadència màgica cubana. Evidentment és completament diferent, però d'alguna manera he establert aquest vincle.
Només d'arribar a l'aeroport et fan passar per un passadís amb pantalles tèrmiques perquè si tens encara que sigui una miqueta de febre has de passar un xequeig mèdic. És tot per la grip aviar. Després un bus ens va portar fins l'hotel, i vam tenir la possibilitat de fer una primera ullada a la ciutat: bàsicament vam veure el paissatge de la foto, amb els gratacels, el verd, els pons, el mar... i dins la ciutat gens de pobresa, ni brutícia.
M'ha encantat com està organitzada la ciutat, pensada en els llocs més cèntrics per ser caminada "per adalt", deixant fluir el trànsit sense semàfors o passos de zebra per peatons. Vaja, que els edificis estan connectats els uns als altres amb pons de manera que no cal baixar al carrer per anar d'un lloc a l'altre. Això fa que la majoria de botigues i tots els restaurants no estiguin a peu de carrer.
Hem estat a un hotel increïble, mireu sinó la vista de la nostra finestra! El que es veu és la badia de Hong Kong, que es diu Victoria. I al fons és ja una altra illa, Kowloon. L'edifici de l'esquerre era com un World Trace Center, per convencions.
Aquests dos dies a Hong Kong bàsicament hem passejat. Per arribar a Taipei hi hem hagut de fer escala i vam decidir aprofitar per passar-hi un parell de dies. Us ensenyo algunes de les fotografies més xules que he fet!
Gratacels, gratacels i gratacels. Però la màgica està en descobrir més avall petits edificis atrotinats que aguanten de miracle!
Els mercats són la meva perdició... venen de tot, molt i molt barat. I a diferència del que creia, no són gens emprenyadors perquè compris. A més, són extremadament honestos. Ara que és una mica difícil comunicar-s'hi, perquè tot i que només fa 10 anys que era colònia anglesa... ningú parla anglès.
No em considero gens maniàtica amb el menjar, i m'encanten aquesta espècie d'empanadilles al vapor especialitat de Hong Kong (el Dim Sum) però no menteixo si dic que ho he passat una mica malament als restaurants perquè la carn que mengen és terrible: llengua d'ànec, colze de porc petit, coll de no sé què... Estic segura que es pot trobar menjar xinès molt i molt bo, però aquesta no deu ser la millor zona... de fet encara no he vist ni un arròs tres delícies, ni "pollo con alemendras"... jijiji
L'arribada a Hong Kong va ser un xoc. No m'esperava 28º a les 8 del matí, humitat tropical, arbres immensos, moltes muntanyes i una boira permanent al voltant dels centenars de gratacels desperdigats per les diverses illes de Hong Kong, unides entre elles per grans ponts i túnels subaquàtics.
Esperava trobar-me una espècie de Nova York oriental, amb certa pobresa, brutícia i extremadament modern. Però m'ha recordat més aviat Cuba, amb edificis molt vells, moltes zones verdes, i aquella decadència màgica cubana. Evidentment és completament diferent, però d'alguna manera he establert aquest vincle.
Només d'arribar a l'aeroport et fan passar per un passadís amb pantalles tèrmiques perquè si tens encara que sigui una miqueta de febre has de passar un xequeig mèdic. És tot per la grip aviar. Després un bus ens va portar fins l'hotel, i vam tenir la possibilitat de fer una primera ullada a la ciutat: bàsicament vam veure el paissatge de la foto, amb els gratacels, el verd, els pons, el mar... i dins la ciutat gens de pobresa, ni brutícia.
M'ha encantat com està organitzada la ciutat, pensada en els llocs més cèntrics per ser caminada "per adalt", deixant fluir el trànsit sense semàfors o passos de zebra per peatons. Vaja, que els edificis estan connectats els uns als altres amb pons de manera que no cal baixar al carrer per anar d'un lloc a l'altre. Això fa que la majoria de botigues i tots els restaurants no estiguin a peu de carrer.
Hem estat a un hotel increïble, mireu sinó la vista de la nostra finestra! El que es veu és la badia de Hong Kong, que es diu Victoria. I al fons és ja una altra illa, Kowloon. L'edifici de l'esquerre era com un World Trace Center, per convencions.
Aquests dos dies a Hong Kong bàsicament hem passejat. Per arribar a Taipei hi hem hagut de fer escala i vam decidir aprofitar per passar-hi un parell de dies. Us ensenyo algunes de les fotografies més xules que he fet!
Gratacels, gratacels i gratacels. Però la màgica està en descobrir més avall petits edificis atrotinats que aguanten de miracle!
Els mercats són la meva perdició... venen de tot, molt i molt barat. I a diferència del que creia, no són gens emprenyadors perquè compris. A més, són extremadament honestos. Ara que és una mica difícil comunicar-s'hi, perquè tot i que només fa 10 anys que era colònia anglesa... ningú parla anglès.
No em considero gens maniàtica amb el menjar, i m'encanten aquesta espècie d'empanadilles al vapor especialitat de Hong Kong (el Dim Sum) però no menteixo si dic que ho he passat una mica malament als restaurants perquè la carn que mengen és terrible: llengua d'ànec, colze de porc petit, coll de no sé què... Estic segura que es pot trobar menjar xinès molt i molt bo, però aquesta no deu ser la millor zona... de fet encara no he vist ni un arròs tres delícies, ni "pollo con alemendras"... jijiji
Vam pendre un cafè amb el Jack i la Maggie, contactes d'un amic. Ell és de Beijing i ara dóna classe de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Hong Kong. Ella és de Macau i fa un parell d'anys que es va llicenciar també en Comunicació. Els dos estan especialitzats ens Nous Mitjans, mooolt interessants i també maquíssims! Ells em van animar a demanar-li a la bona dona de la fotografia que em "llegís la fortuna". Va ser molt esqüeta, però sembla que m'anirà bé aquesta volteta per l'Àsia! Jajajaja com ric cada cop que veig aquesta foto amb aquestes 4 dents tan ben col·locades que té!
2 comments:
Impressionant.
impressionant serà el viatge que nos vamos a pegar todos juntos algun dia quan ens posem d'acord pel shabushabu! ;-)
Post a Comment