On és l'Ona? #05 (Part II)

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 12 de maig de 2006, 19:32
Taiwan, el no-país

(...)

Només un dia vam sortir de la ciutat de Taipei per fer una ràpida ullada fora de la ciutat. Haviem llegit a la guia que Taiwan té una natura molt maca, de muntanyes molt joves, riuets banyables i plantacions de té. Aprop de Taipei hi ha Piglin, un poblet de 7000 habitants que pot presumir de tenir un dels millors tes de l'illa. Està a les muntanyes, i sembla que com més amunt s'ha cultivat el té, més qualitat (i també més car). Aquesta gent s'està fent d'or, és sorprenent veure el poblet petit i tradicional però on tots els cotxes són Mercedes i BMWs.

Aquí em teniu a mi al cementiri del poble. L'altra foto és del carrer principal des de la terrassa d'un temple.

Al cementiri, sobre les tombes, familiars i amics deixen sovint notes pel difunt aguantades per pedres, perquè no volin.

Vaig disfrutar fent fotos a aquesta nena preciosa piglinesa, i després dinant vaig probar aquest refresc tipus Fanta d'espàrregs verds. I uhm... no estava malament. Però em recordava massa els espàrregs.