No voy a ser yo

Torno d'esmorzar amb el J, que ara mateix està camí de Dublín amb les butxaques plenes de dòlars. Cafè amb llet, entrepà de tonyina i canya de xocolata. I la màgia dels aeroports, que posa de bon rollo. Com que sempre em regala les cançons que necessito, a la cua del check-in m'ha dit no vas a ser tu i me n'ha posat una del Kevin Johansen que diu:

Hay gente que no debería involucrarse
Con cosas que luego no pueden manejar
Yo no veo otra salida, no quiero pasar la vida,
sin que la vida pase a través de mí.
["No voy a ser yo", Kevin Johansen]

Kevin Johansen, que vaig conèixer a través del R. amb una que també cantava una època precisa. I de nou tornava a escoltar-lo treient el cap per la finestra la nit de dijous tornant cap a casa després del concert de Muchachito i Peret. Candombito, una petita joia per les nits en cotxe de copilot amb un grandíssim amic que marxa a NY sense facturar maleta.

You gonna want me

Fa tres setmanes anava de copilot a un cotxe de camí a un poble perdut a 3 hores de Barcelona. Erem una mica Thelma & Louise. Jo em sentia més Louise que Thelma. Escoltavem el mateix CD que portem escoltant els darrers 3 mesos. Va sonar la 64 i vaig fixar-me en la lletra per primer cop. Vaig baixar el volum i vaig dir d'aquí tres setmanes li enviaré per email. O sigui avui. Ella va respondre si encara té sentit. I ja no té sentit. It might be a different story. Així que no l'envio. La penjo al blog. For the record.

A song for any season,
I got so many reasons,
You gonna wanna make it some day
Some say, boy you're always teasing
I think you best believe in,
For why you've gotta drive me crazy,

I know,
You gonna want me,
But when you want me,
It might be a different story.

["You gonna want me", Tiga]

Te traigo mis cicatrices

Tinc un amic que em regala les cançons que em fan falta, i un còmic que diu Para Ona con afecto. Liniers, entre moltes altres coses.

Com m'agrada.

Aquí estoy,
te traigo mis cicatrices,
palabras sobre papel pentagramado,
no te fijes mucho en lo que dicen,
me encontrarás
en cada cosa que he callado.
Ya pasó
ya he dejado que se empañe
la ilusión de que vivir es indoloro.
["Soledad", Jorge Drexler]

- Qué hace sentado de esa manera?
- Estoy así para que no me pase nada. En esta posición me siento más seguro. Protegido.
- Ajá... bueno... hasta luego.
Y al pobre nunca le pasó nada....

A la orilla de la chimenea

"Puedo ponerme humilde y decir que no soy el mejor
que me falta algo para atarte a mi cama,
puedo ponerme digno y decir toma mi dirección
cuando te hartes de amores baratos, de un rato me llamas
y si quieres también puedo ser tu trapecio y tu red,
tu adiós y tu ven, tu manta y tu frío, tu resaca, tu lunes, tu hastío,
o tal vez esa sombra que se tumba a tu lado en la alfombra
a la orilla de la chimenea a esperar que suba la marea.
O tal vez ese viento que te arranca del aburrimiento
y te deja abrazada a una duda, en mitad de la calle y desnuda."

[Joaquín Sabina]

Te doy una canción

Avui he regalat al nen de la flor pixelada una cançó que he descobert al blog del M.

"Si miro un poco afuera, me detengo:
la ciudad se derrumba y yo cantando.
La gente que me odia y que me quiere
no me va a perdonar que me distraiga.
Creen que lo digo todo, que me juego la vida,
porque no te conocen ni te sienten.

Te doy una canción y hago un discurso
sobre mi derecho a hablar
te doy una canción con mis dos manos
con las mismas de matar."

[Silvio Rodríguez, Te doy una canción]

El meu esmorzar diu de mí que sóc una freak

Avui he començat el dia amb aquesta cançó dels I Was a Cub Scout, que he descobert fent una ullada al cartell del Faraday d'aquest any. Em recorden els meus estimats Death Cab For Cutie.
En un moment del matí m'he trobat netejat una carpeta plena de links i m'he parat en el d'un projecte sobre retrats de cares i peus que em va passar l'A. fa uns dies compartint els últims descobriments fotogràfics. La idea em va agradar molt pel contingut (complementar un retrat amb una foto dels peus amb tot el que això aporta sobre una persona). Pel que fa a la forma, tot i que m'agrada que normalment aporti també significat, en aquest cas provoca que totes les fotos semblin humorístiques. Tinc la sensació que desvirtua l'objectiu.

A canvi del seu link, jo li vaig passar a l'A. el de l'Ellen Koi, una fotògrafa que em recorda molt la direcció de fotografia de Sigur Rós.

La idea del link de l'A. m'ha tornat al set de fotografies de Jon Huck sobre retrats i esmorzars. Fa unes setmanes em vaig comprar el llibre, m'encanta trobar connexions culturals, socials i personals entre el nostre aspecte i el que esmorzem. Interessant.

Per cert del mateix fotògraf, el projecte de retrats de parelles és també xulíssim... crec que ens assemblem tant a les nostres parelles com a les nostres mascotes. Serà que ens adaptem poc a poquet a l'estil de l'altre, o que ja ens assemblavem des d'un principi?