Blogging is no longer what it was

Gone, in other words, is any sense that blogging as a technology is revolutionary, subversive or otherwise exalted, and this upsets some of its pioneers. Confirmed, however, is the idea that blogging is useful and versatile. In essence, it is a straightforward content-management system that posts updates in reverse-chronological order and allows comments and other social interactions. Viewed as such, blogging may “die” in much the same way that personal-digital assistants (PDAs) have died. A decade ago, PDAs were the preserve of digerati who liked using electronic address books and calendars. Now they are gone, but they are also ubiquitous, as features of almost every mobile phone.

Blogging is no longer what it was, because it has entered the mainstream. The Economist.

Ens agrada

Fa com un mes que no actualitzo (damn!), m'han passat 1342 coses, en 2 mesos viuré a Nova York i en uns 9 a Francesc Macià. Estic feliç, feliç, feliç... una mica matxacada de tants antibiòtics en els últims 3 mesos però és el més dolent que m'ha passat. Cool.

I ara a seguir aprenent a gestionar la felicitat i a no sentir tristesa de passar pàgina... i a continuar amb els papers del visat pels EEUU (que si ni a l'ambaixada de Madrid et deixen entrar unes claus o el mòbil imagineu com serà reunir tota la documentació que em demanen per un visat de negocis... aquest americans hiperparanoics...).

Holes de nou! :-)

Les meves paraules

Aquest blog, en keywords.

Les últimes 4 setmanes

* He esmorzat príncipes i schokobons a les 6 sota la torre Foster.
* He caigut amb la bici i m'he quedat amb el vestit per barret.
* He ensenyat com fer sushi i m'he l'he menjat a l'aire lliure.
* He comprat bitllets per Amsterdam.
* He cuinat macarrons de xocolata amb mascarpone i gorgonzola.
* He recuperat la meva passió pels plàtans, que dónen molta energia.
* He menjat pintxos morunos, fondue de xocolata amb llet condensada i mohito de vodka tot d'una atacada.
* He quedat lluny de guanyar al rei del Trivial.
* M'han vingut a buscar.
* He tornat a veure "Aterriza como puedas".
* M'he mirat als miralls més de l'habitual.
* He tingut converses marítimes de matinada.
* He menjat plàstic d'hamburguesa.
* He passejat sola per Tarragona al vespre i he fet amics menjant braves.
* He vist les coves pirates de l'Escala.
* He invertit un respall de dents
* He fet el circuit de Montmeló en furgoneta.
* M'he exposat molt.
* M'he banyat a uns banys àrabs.
* He llogat un vaixell sobre un canal.
* He tornat a conèixer la mateixa persona dues vegades.
* He menjat bikini de mozzarella i trufa.
* He begut molta cervesa.
* He corroborat que certament existeix.
* He comprat orxata.
* He conegut un bibliotecari que estudia rus.
* M'han despertat amb antibiòtics, brownie i suís gelat.
* M'he sentit com una peça de Tetris.
* He dissimulat molt al Mirablau.
* He plorat d'alegria.
* He viatjat al Pol Nord cada dia.
* M'he divertit simplement estant dreta en un passadís groc.
* No he parat de somniar.
* He dit tot el que volia dir.
* He agafat una escala, he pujat fins adalt de tot i no he mirat abaix.
* M'han regalat gelat de maduixa a les 11 de la nit.
* He perdut la noció del temps.
* He fet saltar l'alarma d'un edifici de 10 pisos.
* He tingut llàgrimes internes secretes i precioses.
* He vist Sweeney Todd sobre la gespa del Castell de Montjuïc.
* M'he mossegat la llengua però només una estona.
* He fet somriure algú a l'escala del Pipa Club.
* M'he descobert a unes obres de Sant Joan Despí.
* He poetitzat el frangelico.
* Ho he vist.
* He llegit de molt aprop el cartell de misses d'una església del centre.
* He confirmat que m'agrada molt conduir.
* He anat al Pol Sud, i no hi fa gens de fred.
* He sigut domadora de dofins per una estona.
* He dit coses en anglès en un sofà vermell.
* Quasi bé m'he pres un mohito al lavabo d'un bar de la Plaça Reial.
* M'he tatuat temporalment una reixa a la panxa.
* He dicidit que tindré una filla que es dirà Júlia.
* He jugat molt i hem guanyat tots.
* He conegut gent amb la que vull riure'm sempre.
* He begut molta més cocacola de la que bec normalment.
* He deixat una cadira al centre d'una habitació d'una casa rural.
* He anat a Port Aventura.
* He estat en un palau sense princeses.
* M'he sentit superada per la situació, però m'ha encantat.
* He buscat molts racons.
* He estat serena.
* M'he guardat coses per mi.
* He decidit que al 2011 viuré a Nova York.
* He pensat que no em passarà res.
* He redefinit conceptes.
* I he trobat a faltar, he comprat coses en subhastes, he fet mal, he canviat encenedor per petó, he fet trucades internacionals, he rigut sense parar, he descobert l'ús real dels post-its, he tingut videoconferències amb Nova York, he perdut molta por, m'he deshidratat, casi mato el meu gat de gana i ara me'n vaig a un jaciment arqueològic.

I punt i seguit.

peek-a-boo I see you

Com em costa escriure últimament. Escric i esborro contínuament.
Els plurals, que encara són barreres.

El resto se lo pueden meter todo por el culo

El amor es eso no? Que te vayan a buscar a la salida. El resto es todo una mierda. Ni flores ni anillos. Por mi se lo pueden meter todo por el culo. Pero que te vayan a buscar a la salida…
["Princesas", 2005]

No voy a ser yo

Torno d'esmorzar amb el J, que ara mateix està camí de Dublín amb les butxaques plenes de dòlars. Cafè amb llet, entrepà de tonyina i canya de xocolata. I la màgia dels aeroports, que posa de bon rollo. Com que sempre em regala les cançons que necessito, a la cua del check-in m'ha dit no vas a ser tu i me n'ha posat una del Kevin Johansen que diu:

Hay gente que no debería involucrarse
Con cosas que luego no pueden manejar
Yo no veo otra salida, no quiero pasar la vida,
sin que la vida pase a través de mí.
["No voy a ser yo", Kevin Johansen]

Kevin Johansen, que vaig conèixer a través del R. amb una que també cantava una època precisa. I de nou tornava a escoltar-lo treient el cap per la finestra la nit de dijous tornant cap a casa després del concert de Muchachito i Peret. Candombito, una petita joia per les nits en cotxe de copilot amb un grandíssim amic que marxa a NY sense facturar maleta.

Lloret de Mar mon amour

Un dia vaig trobar-me un plat de Lloret de Mar amb una mosca, al terra d'un alberg de Korea. Crec que era on posaven el menjar pels gats del carrer. No podria trobar-li millor utilitat.

Aquell dia vaig aprendre que és bonic trobar-se plats on no toca, encenedors aliens sota el sofà i petons en temps i espais oblidats. M'encanta sorprendre'm, encara que a vegades em mori de por.

Em vaig cagar amb el plat de Lloret!

Aquest cap de setmana

* He anat pel passeig marítim de paquet en bici.
* M'he estirat de matinada a la platja i m'ha semblat veure Venus.
* He fet un sinpa.
* He menjat la millor truita del món.
* Han deixat d'importar-me moltes coses.
* He estat 10 minuts parada al punt central de la plaça Catalunya.
* M'han dit que sóc d'algú, m'he rebotat i després ho he entès una mica.
* He menjat xocolata en format pastís.
* He entès que les persones fan mal pels seus problemes, no pels nostres.
* M'he fumat un porro en les millors condicions del món.
* M'han ensenyat un gelat firmat pel Mick Jagger. Crec.
* He dinat amanida de pollastre i he perdut la noció del temps.
* M'he banyat en roba interior a una piscina.
* M'he aixecat a mitjanit a buscar aigua i he vist massa coses.
* He menjat St. Marcellin.
* Hem sigut 15 a casa.
* Crec que he trobat el sentit d'un somni que vaig tenir fa un mes.
* He trencat un vincle.
* M'he carregat el carregador del portàtil.
* He tornat al Pol Nord, aquest cop amb l'A.

[Nit del dissabte, per una de les meves fotògrafes preferides]

Confiança

Per tu, S.!
I una mica també per mi.

Bon cap de setmana!!!

"Mientras haya
alguna ventana abierta,
ojos que vuelven del sueño,
otra mañana que empieza.

Mar con olas trajineras
-mientras haya-
trajinantes de alegrías,
llevándolas y trayéndolas.

Lino para la hilandera,
árboles que se aventuren,
-mientras haya-
y viento para la vela.

Jazmín, clavel, azucena,
donde están, y donde no
en los nombres que los mientan.

Mientras haya
sombras que la sombra niegan,
pruebas de luz, de que es luz
todo el mundo, menos ellas.

Agua como se la quiera
-mientras haya-
voluble por el arroyo,
fidelísima en la alberca.

Tanta fronda en la sauceda,
tanto pájaro en las ramas
-mientras haya-
tanto canto en la oropéndola.

Un mediodía que acepta
serenamente su sino
que la tarde le revela.

Mientras haya
quien entienda la hoja seca,
falsa elegía, preludio
distante a la primavera.

Colores que a sus ausencias
-mientras haya-
siguiendo a la luz se marchan
y siguiéndola regresan.

Diosas que pasan ligeras
pero se dejan un alma
-mientras haya-
señalada con sus huellas.

Memoria que le convenza
a esta tarde que se muere
de que nunca estará muerta.

Mientras haya
trasluces en la tiniebla,
claridades en secreto,
noches que lo son apenas.

Susurros de estrella a estrella
-mientras haya-
Casiopea que pregunta
y Cisne que la contesta.

Tantas palabras que esperan,
invenciones, clareando
-mientras haya-
amanecer de poema.

Mientras haya
lo que hubo ayer, lo que hay hoy,
lo que venga."

["Confianza", Pedro Salinas]

Some days are better than others

Mahi (from the "Bhagadav Gita"): desire without attachment. You aim for a particular outcome while simultaneously not caring if it goes down or not. This means a detached desire to see and enjoy life, without the notion of identification of oneself with the act. To be in the world and at the same time be detached.

On és l'Ona? #07

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 14 de maig de 2006, 22:29
Irashaimaseee!

Uo! Uo! Uo! Ja sóc al Japó! Després d'una llarga odissea carregant una maleta de 30kg, perduda durant 5 hores pels carrers de Tokyo, de nit, plovent i amb 10 graus de temperatura... ja puc dir que sóc "a casa"! Buf, va ser terrible, no trobava res, estava cansada... però finalment vaig arribar a l'alberg on havia de dormir una nit per anar avui diumenge a les 10 del matí a l'agència que em donessin la clau del pis.

Estic en una caseta de tres plantes (4 habitacions per planta), a Saitama, una ciutat al nord de Tokyo (30 minuts en metro). He conegut alguns companys de la casa i són, de moment, tots japonesos! Esperava trobar-me occidentals... però m'encanta que siguin japos :D

L'habitació està de conya, mooolta llum, tres finestres (que per 4 metres quadrats és MOLT), tele, nevera, dos grans armaris, un llit gran i còmode... i tot nou nou.

Al llit, que està elevat per aprofitar al màxim l'espai, hi tinc un parell de finestres per on entra un airet boníssim. Ara mateix hi estic estirada i escolto de fons la tele, un magazine de nit. No entenc res jejeje només alguna paraula de tant en tant, i ja fa molta il·lusió! Avui m'he estat una bona estona al súper intentant esbrinar quin era el shampoo i quin el suavitzant!

Buuuuuf quins badalls! Estic feta pols avui! Vaig a dormir per primer cop a la meva caseta japonesa que demà toca tornar a la feina! :D

L'espai de mi

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

["L'espai de mi", Miquel Martí i Pol]

You gonna want me

Fa tres setmanes anava de copilot a un cotxe de camí a un poble perdut a 3 hores de Barcelona. Erem una mica Thelma & Louise. Jo em sentia més Louise que Thelma. Escoltavem el mateix CD que portem escoltant els darrers 3 mesos. Va sonar la 64 i vaig fixar-me en la lletra per primer cop. Vaig baixar el volum i vaig dir d'aquí tres setmanes li enviaré per email. O sigui avui. Ella va respondre si encara té sentit. I ja no té sentit. It might be a different story. Així que no l'envio. La penjo al blog. For the record.

A song for any season,
I got so many reasons,
You gonna wanna make it some day
Some say, boy you're always teasing
I think you best believe in,
For why you've gotta drive me crazy,

I know,
You gonna want me,
But when you want me,
It might be a different story.

["You gonna want me", Tiga]

And you want to travel blind

Fa temps que tinc el DVD de "Salvador" a casa. No recordo exactament com em va arribar a les mans. Fa 4 o 5 dies li vaig treure el plàstic però vaig tornar a deixar-la a l'estanteria.

Tenia por. De veure-la i de sentir-la. O de no saber sentir-la íntimament. He pensat en el Joan, que mai va arribar a conèixe'm. I la porra a l'esquena de la Marta, que es deia també Ona Casadevall. I la Siseta que mantenia un secret. Fins i tot he pensat en el Sabin i en com abans ens unia la lluita contra la por. I ara més aviat ens uneix la por instal·lada.

Salvador Puig Antich va estudiar a la Salle Bonanova i em pregunto, absurdament, quants passos seus hauré trepitjat a aquestes alçades.

Jesús (funcionari de presons): tú siempre leyendo eh. De qué va ese?
Salvador: la Ilíada. Es la historia de Aquiles.
Jesús: ah, sí. El del talón.
Salvador: es un héroe que lucha en la guerra de Troya. Y sabe que morirá en esa guerra, porque su madre se lo predice. Pero también que su muerte lo hará inmortal.
Jesús: vaya tontería.
Salvador: cuando lo acabe si quieres te lo paso.
Jesús: yo para qué lo quiero?
Salvador: pues no sé... Para tu hijo.

Salvador: jugaba de portero.
Jesús: casi nadie quiere jugar de portero.
Salvador: alguien tiene que hacerlo no?

Jesús: mira cómo has acabado. En la cárcel.
Salvador: igual que tú.
Jesús: perdona, yo no estoy encerrado.
Salvador: pero vives aquí.
Jesús: no es lo mismo.
Salvador: dicen que un hombre que lleva atado a un perro, está tan atado como su perro.
Jesús: tu mucho hablar pero... acabas de perder la partida [de ajedrez].


Quan ha acabat he volgut veure la cara real de la Margalida Bover, l'última nòvia de Salvador Puig Antich. Però no he trobat fotos. En canvi he llegit una entrevista que li van fer al 2006, on parla d'ell i de la pel·lícula (amb la que per cert és molt crítica).

[Sobre el dia que el va conèixer]
Des del primer moment vam parlar de tot i dels somnis que compartíem. Tenir quatre fills, viure a la Cerdanya, ens agradava la muntanya, passejar, caminar, una casa gran per compartir-la amb gent. Una utopia.

[Sobre com va viure la nit que van matar-lo]
Sola a Mataró, a l´habitació, amb una ampolla de vi, canutos, encens, espelmes, música i plorar i pensar i estimar i desitjar i voler que el món canviés, simplement això. I sola.

"Bye bye darling. Goodbye."

Handle with care

"Debemos dejar de vivir como niños, siempre pidiendo, para vivir como adultos, invirtiendo nuestro capital vital."

"Para lograr la paz (...) hemos de estar cada vez menos implicados con el mundo y con la imagen de nosotros mismos."

"La verdad no está al final del camino sino que es la suma de las acciones que se hacen para conseguirla."

"Ser observador no es alejarse de la acción, es vivirla indiferente: si una fiera me ataca, me defiendo sin angustia. Si ella vence, me dejo devorar y observo lo que significa ser triturado".

["La danza de la realidad", Alejandro Jodorowsky]

Aquest cap de setmana

* M'he assegut a un banc a les 12 de la nit a esperar l'inesperat.
* He menjat llibrets a un cotxe.
* He vist la C. punxar.
* M'he oblidat del meu germà.
* He anat a una platja nudista.
* Li he dit a un amic enfadat no es para tanto i m'he acabat enfadant per la mateixa raó que ell.
* He pensat molt en Cleopatra.
* He dinat a una terrassa i hem parlat de viure a Madrid al 2010.
* M'he comprat dos vestits.
* He aplicat estratègies.
* He ballat a la terrassa d'un desconegut a Vallvidrera.
* M'he reprimit d'enviar un missatge a les 3 del matí.
* He navegat en un Bavaria.
* I m'he banyat a alta mar.
* I m'he posat gamba.
* I he menjat patates fregides i cervesa.
* He cantat ven ven desátame a tot pulmó.
* He escrit dos emails que sabia que no enviaria.
* He demanat Insomnia de Faithless i You're gonna want me de Tiga.
* Un sobre tancat sobre una taula m'ha fet molta, molta por.
* He menjat rus.
* Només he tingut valor de dir el que penso a mitges.
* He desaparegut.
* No he mirat el partit.

What you thought you need

Estan jugant Rússia i Espanya i a mi només se m'acut dir для них.

Diumenge passat vaig disfrutar de l'Espanya-Itàlia baixant Barcelona en bici a tota pastilla. Allò semblava un zoòtrop de balcons nacionalistes explicant el partit crit a crit. Venia de passar la tarda a la platja amb paelleta sobre llençol blanc i topless a 4 bandes i anava a passar la nit a un terrat amb fajitas sobre matalassos i oh ahs que bé s'està.

Curiosament el terrat estava a un carrer on vaig viure un any de la meva vida. Una època estranya que va acabar més o menys el dia que portant un sobre a lo paloma mensajera em vaig perdre i vaig acabar dormint al llit d'uns desconeguts. Tenia 5 anys.

Pel que fa al Sant Joan, l'he passat a l'extraradi aeri de Barcelona, amb el R. i el J. i els amigotes de carrer (sempre m'imagino el R. de petit jugant a pilota amb el F. o l'A. mentre la mama crida niño la cena se enfría tot i que crec que mai va ser ben bé així). Ara que ho penso, crec que relaciono l'infancia del R. amb la que veia els caps de setmana que passava a Cornellà.

Em vaig posar una samarreta imperi blanca, de tio que són les autèntiques, els texans de sempre i els llavis vermells. Que s'ha de fer una mica de festa. Em va costar sortir de casa per una merdatosdegos i mal de cul (vaig caure el cap de setmana de ràfting, i fa com una hora he sabut que tinc el coxis luxat i el sacre i les vèrtebres E4 i E5 desplaçades... meh... que me quiten lo bailao).

Vam fer una copa de cava al carrer perquè així es fa a l'estiu, vam esquivar petards i vam pujar a la terrassa del R. i la G. a menjar pelotazos, cantar pop espanyol i tocar la guitarra. Després vam sortir a ballar al carrer que és de lo millor que hi ha. Oh. My. God.
Va ser un bon Sant Joan.

I fa uns dies que escolto Jack Johnson i m'agrada aquest trosset:

We can park the van and walk to town
Find the cheapest bottle of wine that we could find
And talk about the road behind
How getting lost is not a waste of time
Le Bois d'amour will take us home
In the moment we will sing as the forest sings

It's all for the sake of arriving with you.

["What you thought you need" Jack Johnson]

I ha guanyat Espanya. Però no vull comentaris al respecte. Je.

On és l'Ona? #06

Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, parant a Hong Kong, Macau, Taiwan i Korea. Vaig escriure un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que desconeguts veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.

Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, encara que em llegeixi una mica estranya. Com diu Oscar Wilde "Discúlpeme, no le había reconocido: he cambiado mucho."

Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...

Del 13 de maig de 2006, 16:19
Volant sobre el mar de la Xina

Estic ara mateix volant sobre el mar de la Xina. Són 2:30h de Taipei a Tokyo. Li he dit adéu a la mare a la porta d'embarc, ella torna cap a Barcelona ja!

Les assafates em miren estranyades perquè l'avió va quasi buit i pràcticament la resta dels passatgers són tot homes. Empresaris semblen. Francesos, japonesos, xinesos... i jo aquí amb la meva motxilla muntanyera. Cada cop que em venen a portar alguna cosa em miren i somriuen, i acabo de descobrir que és perquò porto una xapa a la solapa que diu "Employee of the month". jijijijiji

Divendres de fotos

Després de dos dies al llit per un salmó en mal estat (ecs), aquest matí m'he llevat d'hora (foto 1), m'he posat els texans i he tornat al llit (foto 2), m'he tornat a llevar, he treballat una mica, he dinat arròs bullit (mmm), he portat un gos a un hotel (per gossos) perquè el seu papa adoptiu ha anat a París (el biològic era Mr. Guau Spain. De debò), he tragat caravana santjoanera, he tornat a entrar a la ciutat, he recollit un altre gos (com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos), m'he trobat la S. pel camí i com que l'he vist perduda m'he l'he endut amb nosaltres a fer pic-nic a la muntanya (mirador particular), hem agafat perspectiva (foto 3), hem parlat de Jules Verne, hem passejat (foto 4), hem tornat a la Terra, he sopat tranquil·la a casa (un tomàquet munstruosament gran, pernil salat de la meva nina infermera i Quilmes), he fet copa amb la nina infermera, ens hem assegut, hem parlat de P. Tinto, hem despotricat i hem tornat al Llit (cada una al respectiu). I són les 3:29 i ho explico. Això és un divendres. I la resta són p... Tonteries.

CW: "le temps des cerises #5" i "#2"; "summer in the city #1"; "Tiga".