Summertime, and the living is easy

Avui a l'hora de dinar m'he posat finalment a pensar en l'estiu. Sempre em costa pensar en l'estiu. Detesto trencar la rutina al mateix moment que la resta de l'hemisferi, tant com no fer-ho. Em fa mandra preparar les vacances perquè m'agrada marxar quan el món està en funcionament, i m'agafa claustrofòbia en imaginar-me sola a Barcelona, passant calor i veient com uns van i altres venen.

El meu estiu ideal seria en una furgoneta plena d'amics a Costa Rica, Panamà o Guatemala. Si pogués m'enduria la M, la J, la S, l'A, el J, l'altre J, el R, el T, el M i l'altre M. Carreteres llargues, selva tropical, poblets, batuts de plàtan i maduixes i uns quants K7s.

Com que això no pot ser per moltes i moltes raons, aquests són alguns dels meus somnis en solitari (molts fora de pressupost, o poc realistes):
* Treballar en un bar o un restaurant a la Toscana, l'Alguer o Malta.
* El transmongolià de Moscú a Beijing.
* Expedició a l'Antàrtida en un antic vaixell científic.
* Voluntària a l'Elephant Nature Foundation de Tailàndia.
* Hivern australià visitant el meu amic J.
* Estada no turística a l'Habana. Bici destartalada i gelats a Coppelia.
* Safari fotogràfic a Kenya, Namibia en 4x4 o ascenció al Kilimanjaro.

I vosaltres, quins plans teniu?