Que paren el mundo que me bajo

Porto una setmana de gossos. I només és dimecres.

Dilluns: l'A. segueix el seu vot de silenci del cap de setmana. El B. segueix el seu vot de silenci egoístament intermitent i el trenca dilluns, sense donar-me opció a respondre. Em trobo el C. per casualitat després de 6 mesos sense veure'l i tot i res segueix igual.

Dimarts: l'A. em demostra que no m'estima tant com deia, i que no hi puc comptar tant com creia. La D. s'enfada amb mi per escrit i m'adverteix d'una cosa molt lletja. Passo una nit de merda.

Dimecres: l'A. confirma tot lo anterior. Em trobo l'E. per casualitat després de 6 mesos sense veure'l, i com amb el C. tot i res segueix igual. Resulta que l'F. m'ha estat enganyant durant mesos i era en qui més comptava i jo en qui menys comptava ella. El G. sembla l'única persona que realment em vol veure i és l'última que vull veure jo perquè tot va ser un error així que no em queda més que enviar-lo a la merda.

Algun voluntari per donar-me 4 patades a l'estómac? I només estem a dimecres. Vull hivernar.

Amb tot això la persona que més m'estimo està a l'Àfrica, però per sort encara em queda l'H i l'I i una mica del J., el K., l'L., l'M. i l'N. tot i que aquests quatre últims no s'enteren de res perquè tampoc em ve massa de gust parlar (i l'L ni que hi parlés, perquè resulta que és un gat).

Potser és que espero massa de la gent, potser és la lluna.

O.