5/27/08

Em pujo per les parets

"A veces miras a quien te mira y quisieras tener todo el poder preciso para mandar que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo." [J. A. Goytisolo]


Divendres a les dues em vaig pujar amb la panxa plena de sushi per la façana de casa per fer-me una mica la xula (cosa que últimament faig molt bé). I casi em quedo sense peus, sense dits i sense cama esquerre (perquè qui sàpiga una mica d'escalada em fotrà la bronca per la posició dels braços, els dits i per l'absència de crashpad jiji). Gràcies M. per tirar-me la foto, i no preguntar-mes res.

4 comments:

FinoBlogger said...

no puc dir més que...


CUIDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

Cientificotriste said...

La Ona-araña!
Pensaba que esta foto no se había hecho todavía.
Muaaa!

Cientificotriste said...

Suerte que podemos volver a empezar.
Un beso y espero verte pronto.

Ona said...

Fino: apunto para la próxima, si queréis nos subimos después del shabushabu que parece que esto va a ser una tradición después de cena japonesa.

Científico: eso espero. Y punto.