Ahir vaig fer nit de pizza guarra amb la Sira. Vam mirar una peli documental de baix pressupost sobre la connexió entre la física quàntica i la consciència. El tema em fascina i vaig estar apuntant frases i pensant en alt (com quan miro Lost jiji). Ara intentava escollir un concepte i crec que de moment em quedo amb el següent, que resumeix bastantes coses:
Ens enamorem de les expectatives de les emocions a les que som adictes.
La física quàntica es defineix vàries vegades en aquesta peli com la física de les possibilitats, de la seva elecció i per tant de l'autocreació de la realitat. Quan canviem els nostres pensament canviem la nostra vida. Així doncs, quan hi ha una emoció que fa temps que no podem controlar ens hauriem de preguntar fins a quin pont en som adictes.
És difícil acceptar que un és adicte a la depressió, l'eufòria, la inseguretat, la solitut o la companyia... però realment, qui més enllà de nosaltres és responsable del rank d'importància que donem a certs pensaments en la nostra ment? Tot és interpretar i la nostra interpretació de les coses canvia la nostra vida. Tranquil·litza i espanta pensar que controlem totalment la percepció del que ens passa (i per tant el que ens passa en essència... perquè qui s'atreveix a dir que la realitat és res més que una percepció si mai nosaltres, ni els científics, hem estat capaços de sortir de nosaltres mateixos?).
Al llit aquests dies tinc un llibre de Jodorowsky que diu coses semblants. També tinc la il·lustració de més amunt enmarcada a la tauleta de nit. M'agrada molt, molt. En certa manera em veig en els dos personatges.
Al costat hi ha apilats tres llibres més. "Conejo de Viaje" de Liniers, "The boy in the striped pajamas" de John Boyne i "Viajes con Heródoto" de Kapuscinski. Una mica més enllà un poema escrit a màquina d'escriure del que no em podré desprendre mai. I un mapa del pol nord de 1921.
I un despertador groc i oli de massatge d'ylang-ylang.
I la possibilitat de somiar el que vulgui.
Crec que no necessito més.
Ens enamorem de les expectatives de les emocions a les que som adictes.
La física quàntica es defineix vàries vegades en aquesta peli com la física de les possibilitats, de la seva elecció i per tant de l'autocreació de la realitat. Quan canviem els nostres pensament canviem la nostra vida. Així doncs, quan hi ha una emoció que fa temps que no podem controlar ens hauriem de preguntar fins a quin pont en som adictes.
És difícil acceptar que un és adicte a la depressió, l'eufòria, la inseguretat, la solitut o la companyia... però realment, qui més enllà de nosaltres és responsable del rank d'importància que donem a certs pensaments en la nostra ment? Tot és interpretar i la nostra interpretació de les coses canvia la nostra vida. Tranquil·litza i espanta pensar que controlem totalment la percepció del que ens passa (i per tant el que ens passa en essència... perquè qui s'atreveix a dir que la realitat és res més que una percepció si mai nosaltres, ni els científics, hem estat capaços de sortir de nosaltres mateixos?).
Al llit aquests dies tinc un llibre de Jodorowsky que diu coses semblants. També tinc la il·lustració de més amunt enmarcada a la tauleta de nit. M'agrada molt, molt. En certa manera em veig en els dos personatges.
Al costat hi ha apilats tres llibres més. "Conejo de Viaje" de Liniers, "The boy in the striped pajamas" de John Boyne i "Viajes con Heródoto" de Kapuscinski. Una mica més enllà un poema escrit a màquina d'escriure del que no em podré desprendre mai. I un mapa del pol nord de 1921.
I un despertador groc i oli de massatge d'ylang-ylang.
I la possibilitat de somiar el que vulgui.
Crec que no necessito més.
5 comments:
Te perdiste el bocata o plato combinado de antes de Mishima, te hubiera encantado la oferta del bar.
Soñar es guay, yo también lo hago...
lástima de las pesadillas.
Mua!
menos las de los parques de atracciones
el dibuix mola i la peli té el seu què... dóna que pensar
Hola avellano!
Me gustan las tres últimas, y las wayfarer rojas por fuera y negras por dentro... habrá que probárselas en blanco a ver...
mua!
Castaño! Yo voto por wayfarer rojas! Retopopower!
Post a Comment