Tacones lejanos

Coses màgicament estranyes que passen quan vius en una porteria:

1. Presencies involuntàriament autèntiques històries d'amor i desamor: s'han assegut unes quantes parelles (habitualment borratxes) de molt diverses edats i a altes hores de la nit a la finestra de la meva habitació. Una vegada una estudiant de la meva escala es despedia del seu ligue de la nit. Ella li deia estoy contenta. Ell li deia no quiero hacer nada al respecto. Ella reia reordenant al seu gust les paraules d'ell. Ell li va fer un petó perquè parlant no s'entenien. Ella va entrar a l'edifici i va despertar la seva companya de pis. Pel pati interior i des de la finestra oberta de la seva cuina em va arribar un creo que me llamará pronto mentre s'escalfava un colacao al microones. Jo vaig pensar creo que no.

2. Disfrutes d'eclipsis de sol diaris: quan passa un camió, que és poc freqüent per la curta amplada del carrer, hi ha un eclipsi de camió. A vegades també es donen eclipsis de nens amb monopatí, i fins i tot alguna vegada eclipsis de gos.

3. Descobreixes els gustos musicals dels escombriaires: cada matí, abans que em soni el despertador, em desvetlla la música dels cascos dels escombriaires que treuen les fulles acumulades a la finestra de l'habitació. A la primavera i a l'estiu ho trobo a faltar perquè no hi ha fulles al terra. Els hi agrada bastant la màquina chunga i a un concretament, els boleros. El que escoltava rock alternatiu va deixar aviat la feina.

A part d'això aprens a identificar els teus amics per les seves passes, les rutines es basen en sons com la maleta de rodes de cada diumenge a les 22h o la trucada d'una adolescent a la seva mare cada dimecres a les 15h. Aprens a endevinar l'hora pels sons que venen de les finestres. Són les 20h quan sents el porter de l'edifici del costat xerrar amb la veïna que l'acompanya fins la parada del bus. Són les 8:30h quan el nen que fa preguntes, fa preguntes mentre la mare l'acompanya al cole.

Dijous passat a les 8:30 impulsivament em vaig pujar a una cadira per obrir una finestra en el moment en que el nen que fa preguntes passava per davant del meu menjador. Volia saber si era ros. En veure'm es va parar i em va mirar i em va preguntar eres un gnomo? Era ros.