Fa un parell d'anys vaig passar 4 mesos al Japó, escribint un blog que es deia On és l'Ona i que vaig protegir amb password com qui dóna la clau d'un diari personal als amics i familiars. Em feia vergonya que estranys veiessin fotos meves a Internet. Crec que ho tinc superat. Completament.
Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, així que aquí va la 1a entrada. Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...
Del 5 de maig de 2006, 18:05
Hey! Ho! Let's go!
Comencen oficialment les meves aventures per l'Extrem Orient, després d'una nit d'al·lucinacions vàries (maletes dibuixades volaven sobre el meu llit a les 3 de la matinada... esgotador).
Em fa molta il·lusió explicar-vos i en certa manera explicar-me a mi també algunes de les coses que em vagi trobant, curiositats i petites aventures.
És una manera de processar i ordenar-me els records, i sigui com sigui de tenir contacte amb vosaltres. Sovint he escrit diaris personals (entre els 10 i els 20 anys he omplert més de 10 llibretes que ara mai em ve de gust obrir), però és el primer cop que ho faré amb la consciència que algú em llegirà.
Potser a diferència dels meus escrits adolescents en aquest cas la meva intenció és parlar-vos del que veig molt més que de mi mateixa.
M'encanta sentir-me com el Tintin! Uo! Seré la vostra cronista oficial de la Xina i el Japó ok?! :D
Em fa ilu recuperar el que vaig escriure llavors, així que aquí va la 1a entrada. Desgraciadament he perdut els comentaris de tots els posts...
Del 5 de maig de 2006, 18:05
Hey! Ho! Let's go!
Comencen oficialment les meves aventures per l'Extrem Orient, després d'una nit d'al·lucinacions vàries (maletes dibuixades volaven sobre el meu llit a les 3 de la matinada... esgotador).
Em fa molta il·lusió explicar-vos i en certa manera explicar-me a mi també algunes de les coses que em vagi trobant, curiositats i petites aventures.
És una manera de processar i ordenar-me els records, i sigui com sigui de tenir contacte amb vosaltres. Sovint he escrit diaris personals (entre els 10 i els 20 anys he omplert més de 10 llibretes que ara mai em ve de gust obrir), però és el primer cop que ho faré amb la consciència que algú em llegirà.
Potser a diferència dels meus escrits adolescents en aquest cas la meva intenció és parlar-vos del que veig molt més que de mi mateixa.
M'encanta sentir-me com el Tintin! Uo! Seré la vostra cronista oficial de la Xina i el Japó ok?! :D
No comments:
Post a Comment