Avui he esmorzat com feia temps: suc de taronja, iogurt amb cereals, plàtan... i tot el que he trobat a mà.
Mentre rentava els plats la Lola ha començat a trepar per la meva cama esquerre fins que ha arribat a la nuca i ha decidit que era un bon lloc per dormir. Estampeta de pirata amb lloro, ja ho dic jo.
M'he posat al dia de moltes coses de feina, he enviat mails, m'he barallat amb idees i també amb algunes persones però casi més internament que externament i mira que això no m'agrada gens a mi.
M'he apropat a un lloc a portar unes fotos que vaig fer per encàrreg i m'ha costat 15 minuts sortir del pàrking que només tenia un carril i una direcció. I moltes corbes. I ja se sap que jo sóc més de 2D que de 3D.
He passat per TV3minuts i he estat apunt d'abraçar a algú però he pensat que ja ho faria en un altre moment.
De tornada amb el cotxe he comentat amb el F. com estava detectant una important presència de l'iching i el concepte del destí a Lost, i com això em té bastant inquieta.
He passat pel súper, he cuinat 1kg de curry de llenties i l'he congelat perquè és el que té viure sol... que mai saps quan necessitaràs curry de llenties o quan obriràs l'ampolla de vi guai que et van portar d'un viatge a Santiago de Compostela.
Ha vingut el S. a casa amb l'objectiu de fer-me un massatge d'una hora pel qual havíem acordat que li pagaria els 50€ que li dec d'un dissabte que vaig sortir de casa sense moneder. Hem posat el matalàs del sofà i el Silvio Rodríguez sobre la taula, i m'he deixat cuidar una estona perquè ho necessitava.
Hem sopat les llenties i hem begut cervesa i hem parlat de la gent que viu vides paral·leles per por de viure vides reals. I he dubtat sobre quines són més reals, si les paral·leles o les reals.
Després he mirat dos capítols de Lost (encara estic a la 2a) i la Lola s'ha assegut al meu costat i no ha apartat la mirada de la pantalla excepte quan sonava l'alarma del hatch, que llavors es posava a miolar.
M'he adonat que ja no s'espanta quan tossu o estornudo, encara que li foto uns bons viatges perquè pesa la meitat d'un paquet d'arròs i jo quan estornudo, estornudo.
Finalment i abans d'escriure tot això he obert l'email i he trobat aquesta foto i he pensat en com a vegades les pitjors decisions poden ser les millors, si te les creus.
Mentre rentava els plats la Lola ha començat a trepar per la meva cama esquerre fins que ha arribat a la nuca i ha decidit que era un bon lloc per dormir. Estampeta de pirata amb lloro, ja ho dic jo.
M'he posat al dia de moltes coses de feina, he enviat mails, m'he barallat amb idees i també amb algunes persones però casi més internament que externament i mira que això no m'agrada gens a mi.
M'he apropat a un lloc a portar unes fotos que vaig fer per encàrreg i m'ha costat 15 minuts sortir del pàrking que només tenia un carril i una direcció. I moltes corbes. I ja se sap que jo sóc més de 2D que de 3D.
He passat per TV3minuts i he estat apunt d'abraçar a algú però he pensat que ja ho faria en un altre moment.
De tornada amb el cotxe he comentat amb el F. com estava detectant una important presència de l'iching i el concepte del destí a Lost, i com això em té bastant inquieta.
He passat pel súper, he cuinat 1kg de curry de llenties i l'he congelat perquè és el que té viure sol... que mai saps quan necessitaràs curry de llenties o quan obriràs l'ampolla de vi guai que et van portar d'un viatge a Santiago de Compostela.
Ha vingut el S. a casa amb l'objectiu de fer-me un massatge d'una hora pel qual havíem acordat que li pagaria els 50€ que li dec d'un dissabte que vaig sortir de casa sense moneder. Hem posat el matalàs del sofà i el Silvio Rodríguez sobre la taula, i m'he deixat cuidar una estona perquè ho necessitava.
Hem sopat les llenties i hem begut cervesa i hem parlat de la gent que viu vides paral·leles per por de viure vides reals. I he dubtat sobre quines són més reals, si les paral·leles o les reals.
Després he mirat dos capítols de Lost (encara estic a la 2a) i la Lola s'ha assegut al meu costat i no ha apartat la mirada de la pantalla excepte quan sonava l'alarma del hatch, que llavors es posava a miolar.
M'he adonat que ja no s'espanta quan tossu o estornudo, encara que li foto uns bons viatges perquè pesa la meitat d'un paquet d'arròs i jo quan estornudo, estornudo.
Finalment i abans d'escriure tot això he obert l'email i he trobat aquesta foto i he pensat en com a vegades les pitjors decisions poden ser les millors, si te les creus.
.jpg)
3 comments:
Les decisions son pitjors o millors en el moment d'escollir.
Després, et deixes portar...
;)
Ptó
Me ha encantado la entrada.
Veo que me perdí el masaje!!!
Del iching, de las vidas paralelas y de los abrazos no voy a comentar nada.
Nos vemos prontito, no?
Un beso!
iPhino: tens raó, segurament les decisions no són bones ni dolentes, tot depèn del significat que els hi donis després d'haver-les pres. No serà que no tenim capacitat les persones de justificar-nos el que sigui. Petons i fins dissabte! A veure si jugant a basquet prens bones decisions! jijiji
Científico: :-) vi que te perdías el masaje y ya no te dije nada porque pensé que te pasarías la tarde llorando de alergia. Nos vemos mañana seguro, qué risas nos esperan.
Post a Comment