Fa temps que tinc el DVD de "Salvador" a casa. No recordo exactament com em va arribar a les mans. Fa 4 o 5 dies li vaig treure el plàstic però vaig tornar a deixar-la a l'estanteria.
Tenia por. De veure-la i de sentir-la. O de no saber sentir-la íntimament. He pensat en el Joan, que mai va arribar a conèixe'm. I la porra a l'esquena de la Marta, que es deia també Ona Casadevall. I la Siseta que mantenia un secret. Fins i tot he pensat en el Sabin i en com abans ens unia la lluita contra la por. I ara més aviat ens uneix la por instal·lada.
Salvador Puig Antich va estudiar a la Salle Bonanova i em pregunto, absurdament, quants passos seus hauré trepitjat a aquestes alçades.
Jesús (funcionari de presons): tú siempre leyendo eh. De qué va ese?
Salvador: la Ilíada. Es la historia de Aquiles.
Jesús: ah, sí. El del talón.
Salvador: es un héroe que lucha en la guerra de Troya. Y sabe que morirá en esa guerra, porque su madre se lo predice. Pero también que su muerte lo hará inmortal.
Jesús: vaya tontería.
Salvador: cuando lo acabe si quieres te lo paso.
Jesús: yo para qué lo quiero?
Salvador: pues no sé... Para tu hijo.
Salvador: jugaba de portero.
Jesús: casi nadie quiere jugar de portero.
Salvador: alguien tiene que hacerlo no?
Jesús: mira cómo has acabado. En la cárcel.
Salvador: igual que tú.
Jesús: perdona, yo no estoy encerrado.
Salvador: pero vives aquí.
Jesús: no es lo mismo.
Salvador: dicen que un hombre que lleva atado a un perro, está tan atado como su perro.
Jesús: tu mucho hablar pero... acabas de perder la partida [de ajedrez].
Quan ha acabat he volgut veure la cara real de la Margalida Bover, l'última nòvia de Salvador Puig Antich. Però no he trobat fotos. En canvi he llegit una entrevista que li van fer al 2006, on parla d'ell i de la pel·lícula (amb la que per cert és molt crítica).
[Sobre el dia que el va conèixer]
Des del primer moment vam parlar de tot i dels somnis que compartíem. Tenir quatre fills, viure a la Cerdanya, ens agradava la muntanya, passejar, caminar, una casa gran per compartir-la amb gent. Una utopia.
[Sobre com va viure la nit que van matar-lo]
Sola a Mataró, a l´habitació, amb una ampolla de vi, canutos, encens, espelmes, música i plorar i pensar i estimar i desitjar i voler que el món canviés, simplement això. I sola.
"Bye bye darling. Goodbye."
3 comments:
i jo que em pensava que l'únic tio important que havia anat a la Salle Bonanova (apart de mi)era el Màgic Andreu.
:P
Eh!! són tres personalitats ja, les que han sortit de la salle bonanova...
la nena de les cares a les fotos tenia molta personalitat! :-)
Post a Comment